Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.

Evolució del Delta:

1.

Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.

2.

Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.

3.

El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.

4.

El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.

5.

El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.

6.

El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.

7.

El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

http://www.ornis.cat/img/fotos_ebre/big.jpg

FORMACIÓ DELS DELTES

L’acumulació de sediments en les desembocadures d’alguns rius originen aquesta formació geològica anomenada delta. Perquè un riu pugui originar un delta cal que el riu travessi els obstacles i que els sediments es no quedin en les parts altes del curs. Quan els sediments arriben a la desembocadura aquests es dipositen en el fons i es forma el delta. Cal també que el mar sigui tranquil i sense corrents forts que no puguin arrossegar els sediments que s’han dipositat.

Les variacions del nivell del mar, juntament amb la quantitat de sediments que aporta el riu, determina l’estructura del delta.

Hi ha unes tres fases de la forma dels deltes que ens permeten establir si són joves o ja fa temps que existeixen. Les fases són:

Primera.

És una forma semblant a la d’una pota de gallina perquè els diferents braços dels rius estan encara separats. Per exemple el Delta del Mississippí que ha estat creat a causa de les múltiples inundacions patides durant molts anys, més de 5.000. És una regió molt plana amb sòl molt fèrtil, fins i tot podem arribar a dir un dels més fèrtils del món.

Segona.

La segona fase té una forma irregular i indefinida, és el procés intermig entre els braços separats i entre la típica i final forma que coneixem en forma de triangle. El delta de l’Ebre és un clar exemple de delta en creixement.

Tercera.

La tercera i última fase, és la que el delta ja està format i té la típica forma de triangle. Aquets deltes presenten un avançat estat de sedimentació i són molt antics amb milers d’anys d’existència. Un exemple és el delta del riu Nil. Aquest delta és troba a Egipte i és un dels deltes més grans del món.

Trams dels rius

http://ve.kalipedia.com/graficos/partes-rio.html?x=20070417klpgeogra_23.Ees

Els rius tenen tres parts diferenciables: curs alt, curs mig i curs baix. Això depèn del cabal, la quantitat de sediments i la importància del riu en el paisatge.

Curs alt

És on neix el riu, el riu és troba en les muntanyes, el punt més alt de tot el seu recorregut i hi ha un gran pendent. En aquest tram del riu, l’aigua baixa a gran velocitat i de manera torrencial. Per això té una gran força d’erosió, i a causa d’aquest fet trobem cascades, congostos o canons, valls en forma de V i ràpids. L’aigua en aquest tram porta pocs sediments; ja que no ha tingut temps d’erosionar grans quantitats de materials, però els que arrossega són grans i pesats.

CURS MITJÀ

El pendent del terreny ha disminuït, el cabal ha augmentat, els corrents tenen menys força i la velocitat ha disminuït. El riu circula per la plana adaptant-se a les suaus corbes del terreny, és el moment on s’ajunta amb altres rius, formant afluents i augmentant així, el cabal. Utilitza tota la seva força i energia per arrossegar els materials que procedeixen del curs alt, ja no erosiona el llit sinó les vores, el riu es fa més ample i menys profund. El riu es caracteritza perquè apareixen els meandres i es formen àmplies valls de fons pla.

CURS BAIX

És el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.

Naixement dels rius

http://www.panageos.es/fotos/castellar-de-nuch_3181/naixement-del-riu-llobregat_243290.html

Els rius neixen a partir d’aigües subterrànies que surten a la superfície o en llocs on es desfan els glacials o la neu. A partir del naixement dels rius en les parts altes i rocoses de les muntanyes, el riu per la força de la gravetat, inicia el seu trajecte fins al mar. Pot arribar a recórrer grans distàncies abans d’arribar a desembocar en el mar. Un riu pot rebre aigua de molts llocs diferents.

Generalment reben l’aigua de les precipitacions o pluges, si es concentra molta aigua de pluja es pot formar un corrent superficial. Perquè això passi cal que el sòl sigui impermeable i per tant l’aigua no es filtri cap al subsòl.

Una altra font fluvial és l’aigua subterrània, que permet que el riu mantingui un cabal constant. Aquells rius que no reben aigua de fonts subterrànies tenen un règim fluvial molt més irregular. Aquesta aportació de les aigües subterrànies s’anomena alimentació freàtica.

La tercera font fluvial pot ser la del desgel. Aquest tipus d’alimentació fluvial aporta més aigua en èpoques càlides a causa que la neu i el gel de les muntanyes es desfà.

En el curs d’un riu podem trobar diversos fenòmens, com per exemple: meandres, illes sedimentàries o deltes, valls riberes... Això és degut al fet que el riu modela el paisatge de manera natural perquè erosionen roques i sediments formant llits i valls i transporten aquests sediments formant planes.