El riu Amazones

Amazones

L’Amazones (Sud- Amèrica), neiz als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic,  travessael Perú i Brasil. Es el riu més llarg i caudalós del món, i per tant el podem considerar el riu més important de la Terra.  

Té un trajecte de 6.800 quilòmetres, en els quals recorre molts paisos: Colombia, Perú, Bolívia, Brasil... En les seves aigües o voltants, l’Amazones reculleix un gran nombre despècies d’animals i plantes molt variat, desde l’insecte més petit al mamífer més gran i perillos, també espècies úniques que només habiten allí com el dofí rosat. Es caracteritza per la seva vegetació única variada i tupida.

Té nombrosos afluents duratn el seu recorregut: Marañón, Japura, Rio Negro…
Riu Amazones (xtec.cat)

Rius per continents

Rius per continents

Els rius més importans de cada continent són:

-       Àfrica: Nil, Congo, Níger, Zambeze, Orange

-       Amèrica del Nord: Mississippí, San Lorenzo, Missouri, Colorado

-       Amèrica del Sud: Amazones, Orinoco, Paranà

-       Oceania: Murray, Darling

-       Europa: Loira, Siena Danubi, Tamessi

Rius al món

                                                                 RIUS

Els rius al món són molt importants perquè encara que siguin una minoría de l’aigua total de la Terra, són uns ecosistemess que serveixen d’habitatge i d’aliment per molt éssers vius. També són molt necessaris en algunes parts del món perquè abasteixen d’aigua conreus, ciutats, pobles…

-       Els rius més llargs del món:

1.       Amazones (Sud- Amèrica)

2.       Nil (Egipte)

3.       Yangzi (China)

4.       Mississippí (Estats Units)                                                          

5.       Riu Groc (China)             

-       El riu amb el cabal més gran: L’Amazones (Sud- Amèrica)

-       El riu més ample: Rio la Plata (Sud- Amèrica)

Mapa dels rius més importants del món.

Diccionari de llengües. Riu.

Riu.
Definició:

I. Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
II. Riu verd: (urs d'aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla).
III. Riu de Joanes: (Curs d'aigua de la Foia de Bunyol, afluent del riu de Bunyol

Frases fetes:
Fer un riu: vol dir anar a orinar en llenguatge infantil.

A vora riu no faces niu. I si el fas fes-lo a l’estiu. Es diu per assenyalar que una cosa és evident.
Fon.: ríw (en tots els dialectes).
riuàs, riuarro, riuet, riuellet.
fig Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

http://www.google.es/imgres?q=riu+ebre&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=ql5S4zeUOFj2cM:&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&docid=DVcZblbH6YGqfM&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&w=3072&h=2304&ei=R61PT-W6JYLQhAfBucXtCw&zoom=1&iact=hc&vpx=89&vpy=4&dur=3078&hovh=194&hovw=259&tx=135&ty=101&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=118&tbnw=157&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0

Segons el curs d’aigua

Rierol.

Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.

Riera.

És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.

Torrent.

Els torrents apareixen sempre en zones muntanyoses, el seu curs és intermitent, es troben en zones de pendent, té una gran capacitat d’erosió, però normalment apareixen en èpoques plujoses. Al llarg dels anys, els torrents amb la seva energia d’erosió formen uns barrancs, també anomenats torrents. Els torrents es poden dividir en tres parts: la conca de recepció, el canal de desguàs o d’escolament i el con d’ejecció.

Segons la geomorfologia

Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.

Rectilini.

Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.

De règim trenat o anastomosat.

La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.

Segons període d’activitat

Perennes.

És troben en zones temperades i humides, i per tant les precipitacions es troben repartides durant tot l’any. Poden experimentar canvis diaris o estacionals en el cabal a causa de les precipitacions, sobretot si és intensa i sobtada com una tempesta.

Estacionals.

És troben en un clima de tipus mediterrani, estacions amb molts contrastos: hiverns humits i freds i estius calorosos i secs. Aquests rius tenen un corrent d’aigua intermitent i irregular que depèn de les pluges

Transitoris.

Són els rius que es troben en un clima desèrtic i sec, en els quals poden no haver-hi precipitacions durant anys, però quan n’hi ha poden portar greus problemes. Poden arribar a tenir crescudes molt brusques però de poca duració, s’anomenen uadis. Els uadis són els llits desèrtics normalment en regions desèrtiques. i només transporten aigua durant breus temporades plujoses.

Al·lòctons.

La paraula al·lòcton significa que el seu origen és en un lloc diferent en el que viu o es troba l’objecte. Els tipus de rius al·lòctons és troben generalment en zones àrides i les seves aigües procedeixen d’altres regions més plujoses, del desglaç o reben aigua en el curs alt d’altres rius per tenir un curs mig i baix en les regions més seques. Per tant tots els rius al·lòctons reben aigua de regions amb un clima més humit. Exemple de rius al·lòctons són: el “Rio Colorado” als Estats Units o el riu “Nil” a l’Àfrica.

Meàndric.

És un tipus de riu amb una gran sinuositat i un únic canal. La seva forma geomètrica principal són els meandres, molt marcats. A diferencia del rius rectilinis i anastomosats, aquests tipus de rius tenen una gran energia d’erosió i una propietat sedimentària .Un exemple de riu meàndric és el riu Mississippí.

Trams dels rius

http://ve.kalipedia.com/graficos/partes-rio.html?x=20070417klpgeogra_23.Ees

Els rius tenen tres parts diferenciables: curs alt, curs mig i curs baix. Això depèn del cabal, la quantitat de sediments i la importància del riu en el paisatge.

Curs alt

És on neix el riu, el riu és troba en les muntanyes, el punt més alt de tot el seu recorregut i hi ha un gran pendent. En aquest tram del riu, l’aigua baixa a gran velocitat i de manera torrencial. Per això té una gran força d’erosió, i a causa d’aquest fet trobem cascades, congostos o canons, valls en forma de V i ràpids. L’aigua en aquest tram porta pocs sediments; ja que no ha tingut temps d’erosionar grans quantitats de materials, però els que arrossega són grans i pesats.

CURS MITJÀ

El pendent del terreny ha disminuït, el cabal ha augmentat, els corrents tenen menys força i la velocitat ha disminuït. El riu circula per la plana adaptant-se a les suaus corbes del terreny, és el moment on s’ajunta amb altres rius, formant afluents i augmentant així, el cabal. Utilitza tota la seva força i energia per arrossegar els materials que procedeixen del curs alt, ja no erosiona el llit sinó les vores, el riu es fa més ample i menys profund. El riu es caracteritza perquè apareixen els meandres i es formen àmplies valls de fons pla.

CURS BAIX

És el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.

Naixement dels rius

http://www.panageos.es/fotos/castellar-de-nuch_3181/naixement-del-riu-llobregat_243290.html

Els rius neixen a partir d’aigües subterrànies que surten a la superfície o en llocs on es desfan els glacials o la neu. A partir del naixement dels rius en les parts altes i rocoses de les muntanyes, el riu per la força de la gravetat, inicia el seu trajecte fins al mar. Pot arribar a recórrer grans distàncies abans d’arribar a desembocar en el mar. Un riu pot rebre aigua de molts llocs diferents.

Generalment reben l’aigua de les precipitacions o pluges, si es concentra molta aigua de pluja es pot formar un corrent superficial. Perquè això passi cal que el sòl sigui impermeable i per tant l’aigua no es filtri cap al subsòl.

Una altra font fluvial és l’aigua subterrània, que permet que el riu mantingui un cabal constant. Aquells rius que no reben aigua de fonts subterrànies tenen un règim fluvial molt més irregular. Aquesta aportació de les aigües subterrànies s’anomena alimentació freàtica.

La tercera font fluvial pot ser la del desgel. Aquest tipus d’alimentació fluvial aporta més aigua en èpoques càlides a causa que la neu i el gel de les muntanyes es desfà.

En el curs d’un riu podem trobar diversos fenòmens, com per exemple: meandres, illes sedimentàries o deltes, valls riberes... Això és degut al fet que el riu modela el paisatge de manera natural perquè erosionen roques i sediments formant llits i valls i transporten aquests sediments formant planes.