Esports. Caiacs.

Materials que estan fabricats els caiacs.

Caiacs de PVC: El PVC s'utilitza exclusivament per als caiacs inflables. Poden tenir una capacitat per a dues persones, amb una sola càmera *inflable. Existeixen models que combinen *PVC i estructura interna rígida de plàstic. Solen ser piragües tipus "open" per a un ús limitat a petites sortides en aigües tranquil·les i sense la possibilitat d'apropar-se molt a roques sortints. La marca SEVYLOR fabrica aquest tipus de piragües.

Caiacs de plàstic: Amb aquest procés HTP s'aconsegueixen caiacs més resistents i lleugers que els elaborats amb plàstic. El producte final és de major duresa i durabilitat, més resistent a la torsió, a la flexió i als cops.

Esports. Caiacs.

Caiacs:

El caiacs és un esport que es practica tan en rius com en deltes i és un esports que es necessita una gran força de braços per remar.

El diferents tipus de caiacs que hi ha:

· Caiac de travessia: Embarcació de gran eslora (de 4,50 fins a 5,50 m), amb elevada capacitat de càrrega tant en el seu interior com en el seu exterior.
Ideal per a navegacions de llargues distàncies i en qualsevol època de l'any.
Són caiacs ràpids i maniobrables.

· Caiac d'esbarjo: Generalment són caiacs de plàstic d'eslora més reduïda (fins a 4,5 m), amb un sol compartiment o cap, amb el que la capacitat de càrrega es redueix. La banyera és més àmplia per facilitar l'accés. Requereix instal·lació de globus en habitacle de proa o popa per ser insubmergible en cas de bolcada. Són de progressió més lenta i no aconsellables per a travessies de diversos dies.

http://www.google.es/imgres?q=kayak+de+travesia&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=tAh9bGQ3KZKFwM:&imgrefurl=http://www.nauticexpo.es/prod/dag/kayaks-de-mar-kayaks-de-travesia-21650-49486.html&docid=J0RWHq0S7Lwx9M&imgurl=http://img.nauticexpo.es/images_ne/photo-g/kayak-de-mar-kayak-de-travesia-49486.jpg&w=695&h=337&ei=LLJPT__ZO4eGhQfYiuHrCw&zoom=1&iact=hc&vpx=630&vpy=218&dur=2062&hovh=156&hovw=323&tx=123&ty=88&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=86&tbnw=178&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:3,s:0

Diccionari de llengües. Delta.

Delta.
[1888; del gr. delta, íd.; el sentit de 'certa desembocadura fluvial' prové de la forma triangular d'aquest accident geogràfic, semblant a la forma majúscula d'aquella lletra grega]

Definició:

I. Nom de la quarta lletra de l'alfabet grec [δ Δ]. (HERÀLD Moble que representa aquesta lletra en forma de triangle equilàter buit).

II. Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la desembocadura.

III. En delta: (en triangle)

IV. Metall delta: (Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro).

Frases fetes:

En delta: En triangle

Fon: dέɫtə (Barc.); déɫta (Val.); déɫtə (Palma).

Etim.: del gr. δέλτα, mat.

http://www.google.es/imgres?q=delta&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=euXIhlm8v69VcM:&imgrefurl=http://losviajeros.info/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta.html&docid=MfMj8lUsrpvotM&imgurl=http://losviajeros.info/_fotos2/2010/11/01/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta-671.jpg&w=500&h=333&ei=3rBPT76qOsK3hQfMhfjvCw&zoom=1&iact=hc&vpx=103&vpy=122&dur=328&hovh=183&hovw=275&tx=132&ty=74&sig=115974189121514013175&page=5&tbnh=133&tbnw=201&start=56&ndsp=14&ved=1t:429,r:5,s:56

Diccionari de llengües. Riu.

Riu.
Definició:

I. Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
II. Riu verd: (urs d'aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla).
III. Riu de Joanes: (Curs d'aigua de la Foia de Bunyol, afluent del riu de Bunyol

Frases fetes:
Fer un riu: vol dir anar a orinar en llenguatge infantil.

A vora riu no faces niu. I si el fas fes-lo a l’estiu. Es diu per assenyalar que una cosa és evident.
Fon.: ríw (en tots els dialectes).
riuàs, riuarro, riuet, riuellet.
fig Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

http://www.google.es/imgres?q=riu+ebre&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=ql5S4zeUOFj2cM:&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&docid=DVcZblbH6YGqfM&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&w=3072&h=2304&ei=R61PT-W6JYLQhAfBucXtCw&zoom=1&iact=hc&vpx=89&vpy=4&dur=3078&hovh=194&hovw=259&tx=135&ty=101&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=118&tbnw=157&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0

http://www.djibnet.com/photo/arr%C3%B2s/plantant-arros-de-la-manera-tradicional-164876810.html

Conreus i aprofitaments dels deltes

Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.

Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.

Aquesta fotografia és del conreu de l’arròs del Montsià. És una festa tradicional que consisteix a plantar l’arròs de manera tradicional i com ho feien abans. Podríem dir que el delta és un lloc ideal per la plantació d’arròs.

Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.

Segons el curs d’aigua

Rierol.

Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.

Riera.

És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.

Torrent.

Els torrents apareixen sempre en zones muntanyoses, el seu curs és intermitent, es troben en zones de pendent, té una gran capacitat d’erosió, però normalment apareixen en èpoques plujoses. Al llarg dels anys, els torrents amb la seva energia d’erosió formen uns barrancs, també anomenats torrents. Els torrents es poden dividir en tres parts: la conca de recepció, el canal de desguàs o d’escolament i el con d’ejecció.

Segons la geomorfologia

Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.

Rectilini.

Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.

De règim trenat o anastomosat.

La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.