Conclusio dels deltes

                                            Conclusió dels deltes

Hi ha molts rius al món, però aquets esmentats en el treball són els més importants. En aquest mapa hi ha els rius més importants per continents. La meva opinió sobre els rius més importants de la Terra són: Amazones, nil i Mississippí, perquè formen part dels rius més llargs del món i dos d’ells donen lloc a importants deltes. En conclusió el més important de tots es l’Amazones. Mapa dels rius.

Deltes del món

                                                     Deltes

la formació dels deltes es molt dificil, perquè hi ha moltes característiques que s’han de donar que ho facin possible, a més és un procés molt llarg que dura milers d’anys.

Els principals deltes, del món, els més importants segons la fase en la que es troben són:

-     El delta de l’Ebre

-     El delta del Nil

-     El delta del Danubi

-     El delta del Mississipí.

Delta del Nil

El delta del Nil

Es troba a Egipte, en el Mar Mediterrani. Format amb els sediments que transporta el riu Nil, dona lloc a unes terres molt fèrtils perfectes per una bona agricultura . 160 quilòmetres de llarg i 240 quilòmetres de costa el converteixen en un dels més grans del món, es troba en la tercera fase, la més avançada. Des de fa molts anys el delta ha estat molt fèrtil i sempre s’ha utilitzat en l’agricultura.

delta del nil

El riu Amazones

Amazones

L’Amazones (Sud- Amèrica), neiz als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic,  travessael Perú i Brasil. Es el riu més llarg i caudalós del món, i per tant el podem considerar el riu més important de la Terra.  

Té un trajecte de 6.800 quilòmetres, en els quals recorre molts paisos: Colombia, Perú, Bolívia, Brasil... En les seves aigües o voltants, l’Amazones reculleix un gran nombre despècies d’animals i plantes molt variat, desde l’insecte més petit al mamífer més gran i perillos, també espècies úniques que només habiten allí com el dofí rosat. Es caracteritza per la seva vegetació única variada i tupida.

Té nombrosos afluents duratn el seu recorregut: Marañón, Japura, Rio Negro…
Riu Amazones (xtec.cat)

Rius per continents

Rius per continents

Els rius més importans de cada continent són:

-       Àfrica: Nil, Congo, Níger, Zambeze, Orange

-       Amèrica del Nord: Mississippí, San Lorenzo, Missouri, Colorado

-       Amèrica del Sud: Amazones, Orinoco, Paranà

-       Oceania: Murray, Darling

-       Europa: Loira, Siena Danubi, Tamessi

Rius al món

                                                                 RIUS

Els rius al món són molt importants perquè encara que siguin una minoría de l’aigua total de la Terra, són uns ecosistemess que serveixen d’habitatge i d’aliment per molt éssers vius. També són molt necessaris en algunes parts del món perquè abasteixen d’aigua conreus, ciutats, pobles…

-       Els rius més llargs del món:

1.       Amazones (Sud- Amèrica)

2.       Nil (Egipte)

3.       Yangzi (China)

4.       Mississippí (Estats Units)                                                          

5.       Riu Groc (China)             

-       El riu amb el cabal més gran: L’Amazones (Sud- Amèrica)

-       El riu més ample: Rio la Plata (Sud- Amèrica)

Mapa dels rius més importants del món.

Evolució del Delta II

Formació del delta de l’Ebre

Un riu cabalós, un mar tranquil, una gran plataforma continental són les característiques adequades per la formació dels deltes.

En aquest cas, un riu com l’Ebre que transporta grans sediments (sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta.

Aquesta imatge representa l’evolució del delta de l’Ebre segons passen els anys.

Al segle XIV el delta començava a sobresortir uns quilometres mar endins.

Al segle XV el delta tenia diverses desembocadures.

Abans al delta hi havia unes llacunes que es van originar a causa del ràpid creixement del delta, actualment les llacunes i riberes antigues han estat substituïdes per extenses zones de terreny amb torberes.

Conclusió de les tradicions i cultures

Les tradicions i cultures dels rius i deltes, podria dir que m'ha sigut bastant difícil trobar la informació ja que és un tema molt extens.
He notat que gairebé tots els pobles s'han intentat construir a prop dels rius ja que es un gran benefici econòmic. Dóna treball, aigua, menjar...

Hi ha cultures que bategen els nens als rius i n'hi ha d'altres que els enterren als rius o a prop d'ells per purificar l'ànima.

La cultura Hindú

Segons els hindús, quan una persona mor, la seva ànima torna al món amb un altra forma, és a dir, es reencarna. Es creu que si una persona mor al costat del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions, i, per tant, apropar la seva moksa o alliberament. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li dóna aigua del riu abans de morir. El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es posen a un riu, si es possible al Ganges.

El baptisme de Jesús

Història: El baptisme de Jesús, es va duu a terme al riu Jordà. És un episodi que apareix al Nou Testament. La historia, explica que Jesús va arribar al riu Jordà i allí li va demanar al seu cosí Joan que el bategés. I el seu cosí li va protestar que era ell que havia de ser batejat per Jesús pel seu cosí. Jesús li va dir:
"S'ha de fer compliment a tota justícia ordenada per Deu".
Quan Joan va procedir a la cerimònia, l'Esperit de Déu va anunciar:
"Aquest és el meu fill molt estimat, el meu predilecte"
Actualment es fan batejos al riu Jordà, tots els reis catòlics han sigut batejats allí i molta gent sol·licita ser batejat al riu.
Els batejos al riu son iguals que els de l'església amb la diferència clara, el riu. Hi ha una mena d'amfiteatre especialitzat per a batejos.

http://www.weizmann.ac.il 

Anguleros

Els "Anguleros" o pescadors d'angules amb català, era una feina de pescador, que pescaven angules als rius o a les seves desembocadures.
No és un ofici que es practica durant tot l'any, ja que només es practica a la tardor i l'hivern i el fan durant les hores lliures i a la nit. Es practica des del S.XIX.
A partir dels anys seixanta aquest ofici va començar a incrementar-se ja que les gules es venien a bon preu i estava considerat un menjar de luxe.
Aquesta feina és una feina molt dura i implica un alt risc ja que s'ha de fer de nit i això pot implicar pluja, vent, corrents i riuades produïdes per les precipitacions. La fent es preguntarà que si plou, se surt a pescar? Si, quan plou és quan mes angules es pesquen.
Antigament, els pescadors d'angules o "anguleros" s'untaven tota la roba d'oli perquè així, aquesta rellisques i no se'ls emportes la corrent, i protegien el seu cap amb una boina. Portaven uns fanals amb dues espelmes cada un per enlluernar el seu camí. Normalment cada pescador pescava sol per tant, augmentava el risc de sofrir algun accident.
Es pesca amb la "baia": és una circumferència d'uns 1'20 cm de diàmetre que dins porta una xarxa de metall molt fina subjectada per dos pals que s'obren en forma de V. Tot això va subjecte a un pal d'uns 3 o 4 metres de llarg. Les "baies" que s'utilitzaven per pescar des de damunt l'embarcació eren de dimensions més grans, la xarxa 1'50 cm de diàmetre i el pal de 6 o 7 metres.

http://www.deia.com

Actualment, la pesca ha millorat les seves condicions, aixi com la roba i l'enlluernament. El tronc de la xarxa és de metall, la xarxa metàl·lica és de nylon i les barques ja són motores. Tot i així encara s'han produït alguns casuals accidents mortals, però molt pocs.

La navegació fluvial al riu Ebre (Els passos de barca)

deroquetesvinc.blogspot.com

La navegació fluvial al riu Ebre és un treball que es duia a terme temps enrere, consistia a transportar mercaderies d'un costat del riu a un altre. Per això utilitzaven una espècie de barca que estava formada de dos llaguts amb una plataforma de fusta enmig, cada llagut tenia un timó per dirigir la barca. La barca únicament utilitzava com a font d'energia per desplaçar-se el corrent del riu. Pel mig del riu travessava una corda anomenada Gumera, que servia perquè ña barca no se n'anés riu avall.

Els Rais

Al Pallars Jussà, és un dels pocs llocs on encara es practica aquesta festa. Dura un cap de setmana.
És una festa que es duu a terme a la Pobla de Segur, consisteix a descendir un riu amb una barca. Es fa per recordar com els antics raiers transportaven els troncs d'un lloc a un altre mitjançant el riu.
- Quina peculiaritat té?
Les barques són fetes amb una sèrie de troncs enganxats un al costat de l'altre, es fabriquen un dissabte i el diumenge a les 11 del matí tots els navegants (vestits de raiers) es fiquen a l'aigua amb les seves petites naus.

http://www.xtec.cat 

El trajecte es de 6 km i quant s'arriba al destí final (Pont de Claverol) es prepara una arrossada per a tots els participants.

Conclusió de l'arquitectura

L'home ha trobat molts recursos per beneficiar-se dels rius i dels deltes. Els ponts ens han servit per poder travessar-los, ja sigui amb mercaderies, cotxes o vianants. Pot connectar les dues lleres del riu posant en contacte distintes poblacions separades per un simple riu.
Els embassaments ens han permès poder estancar aigua per tal d'utilitzar-la en moments d'escassetat, i a mes hem dissenyat la forma de poder utilitzar aquesta aigua estancada per obtenir energia a partir de les centrals hidroelèctriques.
Els canals han permès a tota la gent del delta de l'Ebre poder recaptar una gran part de l'aigua de l'Ebre per poder inundar els camps d'arròs i poder conrear-lo, es a dir, per els regadius. També ens han permès passejar-hi amb barques.

Els canals del Delta de l'Ebre

Al delta de l'Ebre es van construir a mitjans del segle XIX una sèrie de canals, exactament "dos" canals, el canal de la dreta va ser el primer canal que es va construir, i estava destinat a la navegació marítima i al regadiu (té uns 52 km de longitud i la zona de navegació té 10 km). El canal de l'esquerra que es va construir després, està destinat únicament al regadiu (té 35 km de longitud).

http://www.lavanguardia.com 

Els dos canals, recorren tot el delta del Ebre.

Centrals hidroelèctriques

Són un tipus de central que genera una energia renovable, eficient i no emet cap tipus de gas tòxic per al medi ambient.

Hi ha dos tipus de centrals hidroelèctriques:

- Centrals d'embassament: Són les més habituals, són en les que s'utilitza una gran presa per retenir aigua. Tota la instal·lació de la central està sota la presa.

- Centrals de derivació: Són petits embassaments que pràcticament no afecten la generació d'electricitat. Turbinen l'aigua disponible en aquell moment independentment del cabal del riu. És indispensable per al rendiment de la central que el riu tingui un cabal constant durant tot l'any.

Funcionament

http://chidro.blogspot.com.es/ 

L'aigua cau de la presa a unes turbines que es troben a la base de la presa, en rebre la força de l'aigua, les turbines comencen a girar. Les turbines que es troben connectades a uns generadors, quan giren produeixen electricitat. L'electricitat viatja fins a uns transformadors que eleven la tensió perquè es pugui transportar al consumidor.

-Avantatges: No contamina l'atmosfera, no depèn de cap combustible fòssil.
-Desavantatges: Les instal·lacions produeixen un gran impacte visual, i la seva construcció és molt costosa.

Actualment, el 20% de l'energia mundial s'obté a partir de les centrals elèctriques. 

Embassaments

Un embassament és una acumulació d'aigua. Es construeix una presa (paret) bloquejant així el riu i acumulant l'aigua pe regular el cabal d'un riu, per generar electricitat mitjançant les centrals hidroelèctriques, crear espais per practicar esports aquàtics...

Depèn de la forma de la vall, les zones inundables poden inundar terrenys pobres o zones amb el terreny fèrtil, per això abans de construir una presa s'han d'avaluar be els avantatges i els inconvenients mitjançant un Estudi d'impacte ambiental. 

Les característiques d'un embassament son: Nivell, volum i cabals. 

Imatge: http://www.terra.es/personal/galobi/boi.htm

Formes de ponts

Els ponts poden adoptar tres tipus de formes que varien segons els esforços que han de suportar:
- Ponts de biga: Son ponts formats per elements horitzontals que es recolzen sobre pilas. Les bigues o els elements horitzontals, tendeixen a doblegar-se (molt poc).

-Ponts d'arc: Estan formats per una secció corbada cap a dalt que es recolza sobre uns suports. Hi ha alguns ponts que el arc suporta el "tablero" (es la part per on es circula).

-Ponts penjants: Estan formats per un "tablero" que penja de un gran numero de tirants de metall, i de dos grans cables que estan clavats al final del ponts, intercalats per dos torres.

Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0053-02/contenido/9_clasificacion_puentes.htm
Imatge: http://www.arqhys.com/fotos-del-puente-colgante-de-santa-fe.html

Material per construir ponts

Segons el material tindrem diferents classes de ponts:
- Fusta: Son ponts ràpids i bastant econòmics de construir, son poc resistents als agents meteorològics (pluja, vent...). Necessiten un manteniment continuat. Els primers ponts eren construïts de fusta.
- Pedra: Son ponts molt resistents, compactes i duradors. Gairebé no necessiten cap mena de manteniment, ja que resisteixen molt be els agents meteorològics .
- Metall: Amb aquest tipus de material, es poden fer molts dissenys de ponts, son ràpids de construir, però son cars i a mes estan sotmesos a una acció corrosiva lo que suposa un manteniment car.
- Formigó armat: Son de muntatge ràpid, resistents i permeten fer grans estructures. Resisteixen molt be els agents meteorològics així que tenen un escàs manteniment.

Imatge: http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=13&t=1903&start=20
Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0053-02/contenido/9_clasificacion_puentes.htm

Aqüeductes

Els aqüeductes son túnels artificials que transporten l'aigua d'un lloc a un altre (actualment els aqüeductes son túnels, antigament els aqüeductes eren ponts que transportaven aigua), molts d'ells s'utilitzen perquè les àrees seques puguin obtenir aigua d'altres àrees que tenen mes aigua.

El pont del diable es un aqüeducte que van construir els romans a Tarragona que transportava aigua del riu Siurana fins a la ciutat de Tarraco.

Infomació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99-0053-02/contenido/_clasidicacion_puentes.htm
Imatge: http://ketari.nirudia.com/1140

Esports. Rafting.

Rafting.

La paraula rafting prové de l’anglès.

El descens de rius és una activitat esportiva i recreativa que consisteix a recórrer la llera de rius en l'adreça del corrent (riu avall), en general sobre algun tipus d'embarcació o bassa. Comunament els rius que es naveguen tenen algun grau de turbulència, aquests també són anomenats rius «d'aigües blanques» a causa que aquest color és característic de l'escuma que genera la turbulència en els cossos d'aigua. Una altra denominació comuna per a aquest tipus de rius és simplement «ràpids».

El rafting és l'esport d'aventura més popular. Diversió, emoció i treball en equip són les característiques d'aquesta activitat aquàtica que et permetrà descendir un riu d'aigües braves en una embarcació pneumàtica per un total de sis passatgers, sense risc, en funció del cabal pots anar en Raft (6 persones) o Canoraft (2 persones).

http://www.google.es/imgres?q=rafting&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=vLR0l0xofkv7AM:&imgrefurl=http://www.infoaventura.com/rafting.asp&docid=p01_dHjJ2AF58M&imgurl=http://www.infoaventura.com/galeria/fotos%252520de%252520rafting//rafting16.jpg&w=440&h=380&ei=qrRPT9jpIo-whAfwwIHPCw&zoom=1&iact=hc&vpx=88&vpy=165&dur=1094&hovh=209&hovw=242&tx=130&ty=200&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=119&tbnw=138&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0

Esports. Caiacs.

Materials que estan fabricats els caiacs.

Caiacs de PVC: El PVC s'utilitza exclusivament per als caiacs inflables. Poden tenir una capacitat per a dues persones, amb una sola càmera *inflable. Existeixen models que combinen *PVC i estructura interna rígida de plàstic. Solen ser piragües tipus "open" per a un ús limitat a petites sortides en aigües tranquil·les i sense la possibilitat d'apropar-se molt a roques sortints. La marca SEVYLOR fabrica aquest tipus de piragües.

Caiacs de plàstic: Amb aquest procés HTP s'aconsegueixen caiacs més resistents i lleugers que els elaborats amb plàstic. El producte final és de major duresa i durabilitat, més resistent a la torsió, a la flexió i als cops.

Esports. Caiacs.

Caiacs:

El caiacs és un esport que es practica tan en rius com en deltes i és un esports que es necessita una gran força de braços per remar.

El diferents tipus de caiacs que hi ha:

· Caiac de travessia: Embarcació de gran eslora (de 4,50 fins a 5,50 m), amb elevada capacitat de càrrega tant en el seu interior com en el seu exterior.
Ideal per a navegacions de llargues distàncies i en qualsevol època de l'any.
Són caiacs ràpids i maniobrables.

· Caiac d'esbarjo: Generalment són caiacs de plàstic d'eslora més reduïda (fins a 4,5 m), amb un sol compartiment o cap, amb el que la capacitat de càrrega es redueix. La banyera és més àmplia per facilitar l'accés. Requereix instal·lació de globus en habitacle de proa o popa per ser insubmergible en cas de bolcada. Són de progressió més lenta i no aconsellables per a travessies de diversos dies.

http://www.google.es/imgres?q=kayak+de+travesia&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=tAh9bGQ3KZKFwM:&imgrefurl=http://www.nauticexpo.es/prod/dag/kayaks-de-mar-kayaks-de-travesia-21650-49486.html&docid=J0RWHq0S7Lwx9M&imgurl=http://img.nauticexpo.es/images_ne/photo-g/kayak-de-mar-kayak-de-travesia-49486.jpg&w=695&h=337&ei=LLJPT__ZO4eGhQfYiuHrCw&zoom=1&iact=hc&vpx=630&vpy=218&dur=2062&hovh=156&hovw=323&tx=123&ty=88&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=86&tbnw=178&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:3,s:0

Diccionari de llengües. Delta.

Delta.
[1888; del gr. delta, íd.; el sentit de 'certa desembocadura fluvial' prové de la forma triangular d'aquest accident geogràfic, semblant a la forma majúscula d'aquella lletra grega]

Definició:

I. Nom de la quarta lletra de l'alfabet grec [δ Δ]. (HERÀLD Moble que representa aquesta lletra en forma de triangle equilàter buit).

II. Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la desembocadura.

III. En delta: (en triangle)

IV. Metall delta: (Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro).

Frases fetes:

En delta: En triangle

Fon: dέɫtə (Barc.); déɫta (Val.); déɫtə (Palma).

Etim.: del gr. δέλτα, mat.

http://www.google.es/imgres?q=delta&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=euXIhlm8v69VcM:&imgrefurl=http://losviajeros.info/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta.html&docid=MfMj8lUsrpvotM&imgurl=http://losviajeros.info/_fotos2/2010/11/01/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta-671.jpg&w=500&h=333&ei=3rBPT76qOsK3hQfMhfjvCw&zoom=1&iact=hc&vpx=103&vpy=122&dur=328&hovh=183&hovw=275&tx=132&ty=74&sig=115974189121514013175&page=5&tbnh=133&tbnw=201&start=56&ndsp=14&ved=1t:429,r:5,s:56

Diccionari de llengües. Riu.

Riu.
Definició:

I. Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
II. Riu verd: (urs d'aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla).
III. Riu de Joanes: (Curs d'aigua de la Foia de Bunyol, afluent del riu de Bunyol

Frases fetes:
Fer un riu: vol dir anar a orinar en llenguatge infantil.

A vora riu no faces niu. I si el fas fes-lo a l’estiu. Es diu per assenyalar que una cosa és evident.
Fon.: ríw (en tots els dialectes).
riuàs, riuarro, riuet, riuellet.
fig Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

http://www.google.es/imgres?q=riu+ebre&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=ql5S4zeUOFj2cM:&imgrefurl=http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&docid=DVcZblbH6YGqfM&imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/88/Catalunya_riu_ebre_benifallet.JPG&w=3072&h=2304&ei=R61PT-W6JYLQhAfBucXtCw&zoom=1&iact=hc&vpx=89&vpy=4&dur=3078&hovh=194&hovw=259&tx=135&ty=101&sig=115974189121514013175&page=1&tbnh=118&tbnw=157&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:5,s:0

http://www.djibnet.com/photo/arr%C3%B2s/plantant-arros-de-la-manera-tradicional-164876810.html

Conreus i aprofitaments dels deltes

Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.

Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.

Aquesta fotografia és del conreu de l’arròs del Montsià. És una festa tradicional que consisteix a plantar l’arròs de manera tradicional i com ho feien abans. Podríem dir que el delta és un lloc ideal per la plantació d’arròs.

Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.

Segons el curs d’aigua

Rierol.

Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.

Riera.

És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.

Torrent.

Els torrents apareixen sempre en zones muntanyoses, el seu curs és intermitent, es troben en zones de pendent, té una gran capacitat d’erosió, però normalment apareixen en èpoques plujoses. Al llarg dels anys, els torrents amb la seva energia d’erosió formen uns barrancs, també anomenats torrents. Els torrents es poden dividir en tres parts: la conca de recepció, el canal de desguàs o d’escolament i el con d’ejecció.

Segons la geomorfologia

Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.

Rectilini.

Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.

De règim trenat o anastomosat.

La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.

Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.

Evolució del Delta:

1.

Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.

2.

Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.

3.

El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.

4.

El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.

5.

El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.

6.

El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.

7.

El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

Espectacles d'en Quico el Célio i el noi mut de Ferreires

• Romanços de Nadal. 15 de desembre de 1992 (La Finestra-Tortosa)
• La nostra música tradicional 11 de juny de 1993 (Patronat Escolar i Obrer-Tortosa)
• Històries de Nadal, contades i cantades (I) 17 de desembre de 1993 (SCRUA-l'Aldea)
• Es cantava i es canta 21 de gener de 1994 (Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona)
• Històries de Nadal, contades i cantades (II) 23 de desembre de 1994 (Casal Cultural-Alfara de Carles)
• Pelegrins 31 de maig de 1996 (Festa del Renaixement-Tortosa)
• Si no fos 20 de juliol de 1996 (Sa Pobla-Mallorca)
• La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa) La Taverna d'Enrico ha seguit apareixent a cada edició de la Festa del Renaixement.
• Lo banc del si no fos (programa TV) 24 d'octubre de 1997
• Lo Misteri de Nadal 19 de desembre de 1997 (SCRUA-l'Aldea)
• Torna el Carrilet! 7 de setembre de 1998 (Antiga estació del Carrilet. Tortosa)
• Això és de cine! 28 de desembre de 1998 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• Mira bé el que et dic! 25 de desembre de 1999 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• Vinguen quan vulguen! 8 de maig de 2001 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• No es pot viure!
• Oco! 20 de novembre de 2008 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia

Premis d'en Quico el Cèlio i el noi mut de Ferreires

• Tortosí de l'any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
• Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
• Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
• Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
• Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
• Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques).
• Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.
• Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
• Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
• Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
• Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
• Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
• Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia

http://www.ornis.cat/img/fotos_ebre/big.jpg

FORMACIÓ DELS DELTES

L’acumulació de sediments en les desembocadures d’alguns rius originen aquesta formació geològica anomenada delta. Perquè un riu pugui originar un delta cal que el riu travessi els obstacles i que els sediments es no quedin en les parts altes del curs. Quan els sediments arriben a la desembocadura aquests es dipositen en el fons i es forma el delta. Cal també que el mar sigui tranquil i sense corrents forts que no puguin arrossegar els sediments que s’han dipositat.

Les variacions del nivell del mar, juntament amb la quantitat de sediments que aporta el riu, determina l’estructura del delta.

Hi ha unes tres fases de la forma dels deltes que ens permeten establir si són joves o ja fa temps que existeixen. Les fases són:

Primera.

És una forma semblant a la d’una pota de gallina perquè els diferents braços dels rius estan encara separats. Per exemple el Delta del Mississippí que ha estat creat a causa de les múltiples inundacions patides durant molts anys, més de 5.000. És una regió molt plana amb sòl molt fèrtil, fins i tot podem arribar a dir un dels més fèrtils del món.

Segona.

La segona fase té una forma irregular i indefinida, és el procés intermig entre els braços separats i entre la típica i final forma que coneixem en forma de triangle. El delta de l’Ebre és un clar exemple de delta en creixement.

Tercera.

La tercera i última fase, és la que el delta ja està format i té la típica forma de triangle. Aquets deltes presenten un avançat estat de sedimentació i són molt antics amb milers d’anys d’existència. Un exemple és el delta del riu Nil. Aquest delta és troba a Egipte i és un dels deltes més grans del món.

Diferents Estructures

Arquitectura d’un riu o d’un delta, es tot allò que ha sigut creat per l’home a sobre o als voltants i que ens aporta algun benefici: creuar un riu, estancar aigua, canalitzar aigua...

Podem distingir diferents estructures, algunes d’elles són: ponts, embassaments i canals.

- Ponts: Són estructures que l'home ha anat construint per superar diferents obstacles de la naturalesa. Depèn de l'us que se li doni al pont es poden classificar en: aqüeductes (serveixen per transportar aigua), viaductes (són ponts que suporten el pes de les carreteres o les vies), o passarel·les (construïts per a vianants).

- Embassaments: Un embassament és una acumulació d'aigua. Es construeix una presa (paret) bloquejant així el riu i acumulant l'aigua per regular el cabal d'un riu, per generar electricitat mitjançant les centrals hidroelèctriques, crear espais per practicar esports aquàtics... 

-Canals: Els canals del delta del Ebre, per exemple, es van construir a mitjans del segle XIX, exactament dos, el de la Dreta i el de l'Esquerre. El canal Dreta està destinat a la navegació marítima i al regadiu. El canal Esquerre que es va construir després, està destinat únicament al regadiu. 

Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99-0053-02/contenido/_clasidicacion_puentes.htm
Imatge: http://mindsriddle.com/archives/310

Discografia de "Quico, el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires".

- Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.

- Si no fos. Tram. Barcelona-1996.

- Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.

- Tradicionàrius 94, 95, 96, 97, 98, 99, 00 i 01 (CD's col·lectius). Tram. Barcelona.

- Rumba rumbeta. (Cançó d'enramada). Disc-medi. 1997.

- Mira bé el que et dic!. GMI Disc-medi. Barcelona 1999.

- El món s'acaba (A un món que no s'acaba). Principal d'Edicions. Barcelona 1999.

- Les Violines (La noia i lo rei del violí). GMI Disc-medi. Barcelona 2000.

- Vinguen quan vulguen!. Discmedi-Blau. Barcelona 2001.

- Lo Misteri de Nadal. Discmedi-Blau. Barcelona 2002.

- No es pot viure!. Discmedi. Barcelona 2004.

- Oco! Discmedi. Barcelona 2008.

- La batalla de la memòria. Banda sonora original de la pel.lícula. Discmedi. Barcelona 2009.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia