Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.

Evolució del Delta:

1.

Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.

2.

Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.

3.

El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.

4.

El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.

5.

El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.

6.

El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.

7.

El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

Segons període d’activitat

Perennes.

És troben en zones temperades i humides, i per tant les precipitacions es troben repartides durant tot l’any. Poden experimentar canvis diaris o estacionals en el cabal a causa de les precipitacions, sobretot si és intensa i sobtada com una tempesta.

Estacionals.

És troben en un clima de tipus mediterrani, estacions amb molts contrastos: hiverns humits i freds i estius calorosos i secs. Aquests rius tenen un corrent d’aigua intermitent i irregular que depèn de les pluges

Transitoris.

Són els rius que es troben en un clima desèrtic i sec, en els quals poden no haver-hi precipitacions durant anys, però quan n’hi ha poden portar greus problemes. Poden arribar a tenir crescudes molt brusques però de poca duració, s’anomenen uadis. Els uadis són els llits desèrtics normalment en regions desèrtiques. i només transporten aigua durant breus temporades plujoses.

Al·lòctons.

La paraula al·lòcton significa que el seu origen és en un lloc diferent en el que viu o es troba l’objecte. Els tipus de rius al·lòctons és troben generalment en zones àrides i les seves aigües procedeixen d’altres regions més plujoses, del desglaç o reben aigua en el curs alt d’altres rius per tenir un curs mig i baix en les regions més seques. Per tant tots els rius al·lòctons reben aigua de regions amb un clima més humit. Exemple de rius al·lòctons són: el “Rio Colorado” als Estats Units o el riu “Nil” a l’Àfrica.

Meàndric.

És un tipus de riu amb una gran sinuositat i un únic canal. La seva forma geomètrica principal són els meandres, molt marcats. A diferencia del rius rectilinis i anastomosats, aquests tipus de rius tenen una gran energia d’erosió i una propietat sedimentària .Un exemple de riu meàndric és el riu Mississippí.