Conclusio dels deltes

                                            Conclusió dels deltes

Hi ha molts rius al món, però aquets esmentats en el treball són els més importants. En aquest mapa hi ha els rius més importants per continents. La meva opinió sobre els rius més importants de la Terra són: Amazones, nil i Mississippí, perquè formen part dels rius més llargs del món i dos d’ells donen lloc a importants deltes. En conclusió el més important de tots es l’Amazones. Mapa dels rius.

Deltes del món

                                                     Deltes

la formació dels deltes es molt dificil, perquè hi ha moltes característiques que s’han de donar que ho facin possible, a més és un procés molt llarg que dura milers d’anys.

Els principals deltes, del món, els més importants segons la fase en la que es troben són:

-     El delta de l’Ebre

-     El delta del Nil

-     El delta del Danubi

-     El delta del Mississipí.

Delta del Nil

El delta del Nil

Es troba a Egipte, en el Mar Mediterrani. Format amb els sediments que transporta el riu Nil, dona lloc a unes terres molt fèrtils perfectes per una bona agricultura . 160 quilòmetres de llarg i 240 quilòmetres de costa el converteixen en un dels més grans del món, es troba en la tercera fase, la més avançada. Des de fa molts anys el delta ha estat molt fèrtil i sempre s’ha utilitzat en l’agricultura.

delta del nil

Evolució del Delta II

Formació del delta de l’Ebre

Un riu cabalós, un mar tranquil, una gran plataforma continental són les característiques adequades per la formació dels deltes.

En aquest cas, un riu com l’Ebre que transporta grans sediments (sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta.

Aquesta imatge representa l’evolució del delta de l’Ebre segons passen els anys.

Al segle XIV el delta començava a sobresortir uns quilometres mar endins.

Al segle XV el delta tenia diverses desembocadures.

Abans al delta hi havia unes llacunes que es van originar a causa del ràpid creixement del delta, actualment les llacunes i riberes antigues han estat substituïdes per extenses zones de terreny amb torberes.

Diccionari de llengües. Delta.

Delta.
[1888; del gr. delta, íd.; el sentit de 'certa desembocadura fluvial' prové de la forma triangular d'aquest accident geogràfic, semblant a la forma majúscula d'aquella lletra grega]

Definició:

I. Nom de la quarta lletra de l'alfabet grec [δ Δ]. (HERÀLD Moble que representa aquesta lletra en forma de triangle equilàter buit).

II. Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la desembocadura.

III. En delta: (en triangle)

IV. Metall delta: (Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro).

Frases fetes:

En delta: En triangle

Fon: dέɫtə (Barc.); déɫta (Val.); déɫtə (Palma).

Etim.: del gr. δέλτα, mat.

http://www.google.es/imgres?q=delta&um=1&hl=es&sa=N&biw=1024&bih=485&tbm=isch&tbnid=euXIhlm8v69VcM:&imgrefurl=http://losviajeros.info/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta.html&docid=MfMj8lUsrpvotM&imgurl=http://losviajeros.info/_fotos2/2010/11/01/okavango-m-s-grande-del-mundo-interior-del-delta-671.jpg&w=500&h=333&ei=3rBPT76qOsK3hQfMhfjvCw&zoom=1&iact=hc&vpx=103&vpy=122&dur=328&hovh=183&hovw=275&tx=132&ty=74&sig=115974189121514013175&page=5&tbnh=133&tbnw=201&start=56&ndsp=14&ved=1t:429,r:5,s:56

http://www.djibnet.com/photo/arr%C3%B2s/plantant-arros-de-la-manera-tradicional-164876810.html

Conreus i aprofitaments dels deltes

Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.

Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.

Aquesta fotografia és del conreu de l’arròs del Montsià. És una festa tradicional que consisteix a plantar l’arròs de manera tradicional i com ho feien abans. Podríem dir que el delta és un lloc ideal per la plantació d’arròs.

Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.

Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.

Evolució del Delta:

1.

Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.

2.

Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.

3.

El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.

4.

El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.

5.

El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.

6.

El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.

7.

El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

http://www.ornis.cat/img/fotos_ebre/big.jpg

FORMACIÓ DELS DELTES

L’acumulació de sediments en les desembocadures d’alguns rius originen aquesta formació geològica anomenada delta. Perquè un riu pugui originar un delta cal que el riu travessi els obstacles i que els sediments es no quedin en les parts altes del curs. Quan els sediments arriben a la desembocadura aquests es dipositen en el fons i es forma el delta. Cal també que el mar sigui tranquil i sense corrents forts que no puguin arrossegar els sediments que s’han dipositat.

Les variacions del nivell del mar, juntament amb la quantitat de sediments que aporta el riu, determina l’estructura del delta.

Hi ha unes tres fases de la forma dels deltes que ens permeten establir si són joves o ja fa temps que existeixen. Les fases són:

Primera.

És una forma semblant a la d’una pota de gallina perquè els diferents braços dels rius estan encara separats. Per exemple el Delta del Mississippí que ha estat creat a causa de les múltiples inundacions patides durant molts anys, més de 5.000. És una regió molt plana amb sòl molt fèrtil, fins i tot podem arribar a dir un dels més fèrtils del món.

Segona.

La segona fase té una forma irregular i indefinida, és el procés intermig entre els braços separats i entre la típica i final forma que coneixem en forma de triangle. El delta de l’Ebre és un clar exemple de delta en creixement.

Tercera.

La tercera i última fase, és la que el delta ja està format i té la típica forma de triangle. Aquets deltes presenten un avançat estat de sedimentació i són molt antics amb milers d’anys d’existència. Un exemple és el delta del riu Nil. Aquest delta és troba a Egipte i és un dels deltes més grans del món.