Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradicions i Cultures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradicions i Cultures. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 de març del 2012

Conclusió de les tradicions i cultures

Les tradicions i cultures dels rius i deltes, podria dir que m'ha sigut bastant difícil trobar la informació ja que és un tema molt extens.
He notat que gairebé tots els pobles s'han intentat construir a prop dels rius ja que es un gran benefici econòmic. Dóna treball, aigua, menjar...

Hi ha cultures que bategen els nens als rius i n'hi ha d'altres que els enterren als rius o a prop d'ells per purificar l'ànima.

La cultura Hindú

Segons els hindús, quan una persona mor, la seva ànima torna al món amb un altra forma, és a dir, es reencarna. Es creu que si una persona mor al costat del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions, i, per tant, apropar la seva moksa o alliberament. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li dóna aigua del riu abans de morir. El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es posen a un riu, si es possible al Ganges.

El baptisme de Jesús

Història: El baptisme de Jesús, es va duu a terme al riu Jordà. És un episodi que apareix al Nou Testament. La historia, explica que Jesús va arribar al riu Jordà i allí li va demanar al seu cosí Joan que el bategés. I el seu cosí li va protestar que era ell que havia de ser batejat per Jesús pel seu cosí. Jesús li va dir:
"S'ha de fer compliment a tota justícia ordenada per Deu".
Quan Joan va procedir a la cerimònia, l'Esperit de Déu va anunciar:
"Aquest és el meu fill molt estimat, el meu predilecte"
Actualment es fan batejos al riu Jordà, tots els reis catòlics han sigut batejats allí i molta gent sol·licita ser batejat al riu.
Els batejos al riu son iguals que els de l'església amb la diferència clara, el riu. Hi ha una mena d'amfiteatre especialitzat per a batejos.
http://www.weizmann.ac.il 

Anguleros

Els "Anguleros" o pescadors d'angules amb català, era una feina de pescador, que pescaven angules als rius o a les seves desembocadures.
No és un ofici que es practica durant tot l'any, ja que només es practica a la tardor i l'hivern i el fan durant les hores lliures i a la nit. Es practica des del S.XIX.
A partir dels anys seixanta aquest ofici va començar a incrementar-se ja que les gules es venien a bon preu i estava considerat un menjar de luxe.
Aquesta feina és una feina molt dura i implica un alt risc ja que s'ha de fer de nit i això pot implicar pluja, vent, corrents i riuades produïdes per les precipitacions. La fent es preguntarà que si plou, se surt a pescar? Si, quan plou és quan mes angules es pesquen.
Antigament, els pescadors d'angules o "anguleros" s'untaven tota la roba d'oli perquè així, aquesta rellisques i no se'ls emportes la corrent, i protegien el seu cap amb una boina. Portaven uns fanals amb dues espelmes cada un per enlluernar el seu camí. Normalment cada pescador pescava sol per tant, augmentava el risc de sofrir algun accident.
Es pesca amb la "baia": és una circumferència d'uns 1'20 cm de diàmetre que dins porta una xarxa de metall molt fina subjectada per dos pals que s'obren en forma de V. Tot això va subjecte a un pal d'uns 3 o 4 metres de llarg. Les "baies" que s'utilitzaven per pescar des de damunt l'embarcació eren de dimensions més grans, la xarxa 1'50 cm de diàmetre i el pal de 6 o 7 metres.
http://www.deia.com
Actualment, la pesca ha millorat les seves condicions, aixi com la roba i l'enlluernament. El tronc de la xarxa és de metall, la xarxa metàl·lica és de nylon i les barques ja són motores. Tot i així encara s'han produït alguns casuals accidents mortals, però molt pocs.

La navegació fluvial al riu Ebre (Els passos de barca)

deroquetesvinc.blogspot.com
La navegació fluvial al riu Ebre és un treball que es duia a terme temps enrere, consistia a transportar mercaderies d'un costat del riu a un altre. Per això utilitzaven una espècie de barca que estava formada de dos llaguts amb una plataforma de fusta enmig, cada llagut tenia un timó per dirigir la barca. La barca únicament utilitzava com a font d'energia per desplaçar-se el corrent del riu. Pel mig del riu travessava una corda anomenada Gumera, que servia perquè ña barca no se n'anés riu avall.

Els Rais

Al Pallars Jussà, és un dels pocs llocs on encara es practica aquesta festa. Dura un cap de setmana.
És una festa que es duu a terme a la Pobla de Segur, consisteix a descendir un riu amb una barca. Es fa per recordar com els antics raiers transportaven els troncs d'un lloc a un altre mitjançant el riu.
- Quina peculiaritat té?
Les barques són fetes amb una sèrie de troncs enganxats un al costat de l'altre, es fabriquen un dissabte i el diumenge a les 11 del matí tots els navegants (vestits de raiers) es fiquen a l'aigua amb les seves petites naus.
http://www.xtec.cat 
El trajecte es de 6 km i quant s'arriba al destí final (Pont de Claverol) es prepara una arrossada per a tots els participants.