Els rius tenen tres parts diferenciables: curs alt, curs mig i curs baix. Això depèn del cabal, la quantitat de sediments i la importància del riu en el paisatge.
És on neix el riu, el riu és troba en les muntanyes, el punt més alt de tot el seu recorregut i hi ha un gran pendent. En aquest tram del riu, l’aigua baixa a gran velocitat i de manera torrencial. Per això té una gran força d’erosió, i a causa d’aquest fet trobem cascades, congostos o canons, valls en forma de V i ràpids. L’aigua en aquest tram porta pocs sediments; ja que no ha tingut temps d’erosionar grans quantitats de materials, però els que arrossega són grans i pesats.
El pendent del terreny ha disminuït, el cabal ha augmentat, els corrents tenen menys força i la velocitat ha disminuït. El riu circula per la plana adaptant-se a les suaus corbes del terreny, és el moment on s’ajunta amb altres rius, formant afluents i augmentant així, el cabal. Utilitza tota la seva força i energia per arrossegar els materials que procedeixen del curs alt, ja no erosiona el llit sinó les vores, el riu es fa més ample i menys profund. El riu es caracteritza perquè apareixen els meandres i es formen àmplies valls de fons pla.
És el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.