Espectacles d'en Quico el Célio i el noi mut de Ferreires

• Romanços de Nadal. 15 de desembre de 1992 (La Finestra-Tortosa)
• La nostra música tradicional 11 de juny de 1993 (Patronat Escolar i Obrer-Tortosa)
• Històries de Nadal, contades i cantades (I) 17 de desembre de 1993 (SCRUA-l'Aldea)
• Es cantava i es canta 21 de gener de 1994 (Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona)
• Històries de Nadal, contades i cantades (II) 23 de desembre de 1994 (Casal Cultural-Alfara de Carles)
• Pelegrins 31 de maig de 1996 (Festa del Renaixement-Tortosa)
• Si no fos 20 de juliol de 1996 (Sa Pobla-Mallorca)
• La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa) La Taverna d'Enrico ha seguit apareixent a cada edició de la Festa del Renaixement.
• Lo banc del si no fos (programa TV) 24 d'octubre de 1997
• Lo Misteri de Nadal 19 de desembre de 1997 (SCRUA-l'Aldea)
• Torna el Carrilet! 7 de setembre de 1998 (Antiga estació del Carrilet. Tortosa)
• Això és de cine! 28 de desembre de 1998 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• Mira bé el que et dic! 25 de desembre de 1999 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• Vinguen quan vulguen! 8 de maig de 2001 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
• No es pot viure!
• Oco! 20 de novembre de 2008 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia

Premis d'en Quico el Cèlio i el noi mut de Ferreires

• Tortosí de l'any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
• Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
• Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
• Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
• Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
• Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques).
• Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.
• Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
• Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
• Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
• Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
• Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
• Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia

Discografia de "Quico, el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires".

- Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.

- Si no fos. Tram. Barcelona-1996.

- Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.

- Tradicionàrius 94, 95, 96, 97, 98, 99, 00 i 01 (CD's col·lectius). Tram. Barcelona.

- Rumba rumbeta. (Cançó d'enramada). Disc-medi. 1997.

- Mira bé el que et dic!. GMI Disc-medi. Barcelona 1999.

- El món s'acaba (A un món que no s'acaba). Principal d'Edicions. Barcelona 1999.

- Les Violines (La noia i lo rei del violí). GMI Disc-medi. Barcelona 2000.

- Vinguen quan vulguen!. Discmedi-Blau. Barcelona 2001.

- Lo Misteri de Nadal. Discmedi-Blau. Barcelona 2002.

- No es pot viure!. Discmedi. Barcelona 2004.

- Oco! Discmedi. Barcelona 2008.

- La batalla de la memòria. Banda sonora original de la pel.lícula. Discmedi. Barcelona 2009.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Quico_el_C%C3%A9lio,_el_Noi_i_el_Mut_de_Ferreries#Discografia

Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires

Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a l´espai ´Racons´.

Foto extreta de diaridegirona.cat

El Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires són un grup folklore de les terres de l’Ebre. Va ser creat al 1992. Aquest grup es conegut amb tres components, el Quico el Cèlio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret) i el Mut de Ferreires (Jordi Fusté). Actualment el grup l’integren tres persones més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).

Diccionari de llengües

Aquest diccionari de llengües estarà compost de les següents paraules: riu, corrent, aigua, flueix, cabal, desembocadura, afluent, riera, rierol, meandre, illa sedentària, estuari, canal, perenne, estacional, torrent, delta, cabalós.
Aquestes paraules estaran traduïdes en català, castellà, francès, italià, gallec, romanès, basc, anglès i alemany.

Cada llengua té petites diferencies. Segons la llengua anomenem les coses de diferents maneres, però la mateixa paraula no té gran diferència amb la mateixa paraula d’una altra llengua. És a dir:
Riu: corrent d’aigua natural que prové de les muntanyes, que va a parar al mar o a un llac o a un altre riu.
La paraula “riu”, no és la mateixa en cap llengua, però en castellà “Río” és igual que en Gallec i s’assembla molt a la del romanès “Râu”. Aquesta paraula també s’assembla en anglès i francès “Rivière-francès” i “River-anglès”. En Basc no té res a veure amb cap de les paraules d’altres de les llengües.
Corrent: diem que l’aigua es corrent quan corre i no està estancada.
La paraula “corrent” en català s’assembla molt a la del castellà “corriente”, gallec “corrente”, francès “courant”, italià “corrente”, romanès “curent” i anglès “current”. En canvi en alemany i en basc no s’assemblen gens a cap paraula.
Aigua: líquid incolor que no té gust ni fa olor. L’aigua és formada d’oxigen i d’hidrogen.
La paraula “aigua” en català, s’assembla en castellà “agua”, en gallec “auga” i en italià “acqua”. En anglès i en alemany també tenen s’assemblen; “water-anglès” i “wasser-alemany”.
Fluir: un líquid flueix quan corre.
La paraula “flueix” té semblances en totes les llengües, la que salta més a la vista es que totes comencen amb “F”. Aquesta paraula en alemany té un símbol (beta) “β”.
Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu.
La paraula “cabal” en català, es la mateixa en: castellà, gallec, francès, romanès, basc i anglès “caudal”.
Desembocadura: lloc on el riu desemboca al mar o a un altre riu.
La paraula “desembocadura” es la mateixa en català, castellà i gallec “desembocadura”.
Afluent: riu que desemboca en un altre de més important.
La paraula “afluent” és casi bé la mateixa en català, castellà, gallec, francès, italià, romanès i basc, tan sols varia d’una lletra o dos.
Riera: curs d’aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou.
La paraula “riera” es la mateixa en castellà. I les altres no s’assemblen gens.
Meandre: revolt molt marcat que fa el curs d’un riu. Quan hi ha dos meandres el riu forma una “s”.
La paraula “meandre” es casi bé la mateixa en totes les llegües.
Delta: espai de terra en forma de triangle que fa la desembocadura d’alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.
La paraula “delta” es exactament la mateixa paraula en totes les llengües.
Cabalós: riu que porta molta aigua.
La paraula “cabalós” algunes llengües la tradueixen com abundant.