Sóm l'equip base 2 de quart A. El nostre treball de recerca és basa en els Rius i Deltes. Ens em repartit les tasques així: Núria Miró: origens i formació i context geogràfic Helene Harvengt: música i diccionari de llengues Marc Bielsa: tradicions i costums i arquitectura i pintura Jairo Rodriguez: glossari i esports
Els rius al món són molt importants perquè encara que
siguin una minoría de l’aigua total de la Terra, són uns ecosistemess que
serveixen d’habitatge i d’aliment per molt éssers vius. També són molt
necessaris en algunes parts del món perquè abasteixen d’aigua conreus, ciutats,
pobles…
Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.
Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.
Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.
Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.
Riera.
És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.
Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.
Rectilini.
Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.
De règim trenat o anastomosat.
La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.
És el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.
