Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núria Miró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Núria Miró. Mostrar tots els missatges

dijous, 26 d’abril del 2012

Conclusio dels deltes


Hi ha molts rius al món, però aquets esmentats en el treball són els més importants. En aquest mapa hi ha els rius més importants per continents. La meva opinió sobre els rius més importants de la Terra són: Amazones, nil i Mississippí, perquè formen part dels rius més llargs del món i dos d’ells donen lloc a importants deltes. En conclusió el més important de tots es l’Amazones. Mapa dels rius.

Deltes del món


la formació dels deltes es molt dificil, perquè hi ha moltes característiques que s’han de donar que ho facin possible, a més és un procés molt llarg que dura milers d’anys.
Els principals deltes, del món, els més importants segons la fase en la que es troben són:
-     El delta de l’Ebre
-     El delta del Nil
-     El delta del Danubi
-     El delta del Mississipí.

Delta del Nil


Es troba a Egipte, en el Mar Mediterrani. Format amb els sediments que transporta el riu Nil, dona lloc a unes terres molt fèrtils perfectes per una bona agricultura . 160 quilòmetres de llarg i 240 quilòmetres de costa el converteixen en un dels més grans del món, es troba en la tercera fase, la més avançada. Des de fa molts anys el delta ha estat molt fèrtil i sempre s’ha utilitzat en l’agricultura.

delta del nil

El riu Amazones


L’Amazones (Sud- Amèrica), neiz als Andes i desemboca a l'oceà Atlàntic travessael Perú i Brasil. Es el riu més llarg i caudalós del món, i per tant el podem considerar el riu més important de la Terra.  
Té un trajecte de 6.800 quilòmetres, en els quals recorre molts paisos: Colombia, Perú, Bolívia, Brasil... En les seves aigües o voltants, l’Amazones reculleix un gran nombre despècies d’animals i plantes molt variat, desde l’insecte més petit al mamífer més gran i perillos, també espècies úniques que només habiten allí com el dofí rosat. Es caracteritza per la seva vegetació única variada i tupida.
Té nombrosos afluents duratn el seu recorregut: Marañón, Japura, Rio Negro…
Riu Amazones (xtec.cat)

Rius per continents


Els rius més importans de cada continent són:
-       Àfrica: Nil, Congo, Níger, Zambeze, Orange
-       Amèrica del Nord: Mississippí, San Lorenzo, Missouri, Colorado
-       Amèrica del Sud: Amazones, Orinoco, Paranà
-       Oceania: Murray, Darling
-       Europa: Loira, Siena Danubi, Tamessi

Rius al món


Els rius al món són molt importants perquè encara que siguin una minoría de l’aigua total de la Terra, són uns ecosistemess que serveixen d’habitatge i d’aliment per molt éssers vius. També són molt necessaris en algunes parts del món perquè abasteixen d’aigua conreus, ciutats, pobles…
-       Els rius més llargs del món:
1.       Amazones (Sud- Amèrica)
2.       Nil (Egipte)
3.       Yangzi (China)
4.       Mississippí (Estats Units)                                                          
5.       Riu Groc (China)             
-       El riu amb el cabal més gran: L’Amazones (Sud- Amèrica)
-       El riu més ample: Rio la Plata (Sud- Amèrica)
Mapa dels rius més importants del món.

Evolució del Delta II


Un riu cabalós, un mar tranquil, una gran plataforma continental són les característiques adequades per la formació dels deltes.
En aquest cas, un riu com l’Ebre que transporta grans sediments (sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta.

Aquesta imatge representa l’evolució del delta de l’Ebre segons passen els anys.

Al segle XIV el delta començava a sobresortir uns quilometres mar endins.
Al segle XV el delta tenia diverses desembocadures.
Abans al delta hi havia unes llacunes que es van originar a causa del ràpid creixement del delta, actualment les llacunes i riberes antigues han estat substituïdes per extenses zones de terreny amb torberes.

dijous, 1 de març del 2012

Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.

Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.

Aquesta fotografia és del conreu de l’arròs del Montsià. És una festa tradicional que consisteix a plantar l’arròs de manera tradicional i com ho feien abans. Podríem dir que el delta és un lloc ideal per la plantació d’arròs.

Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.


Rierol.

Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.

Riera.

És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.

Torrent.

Els torrents apareixen sempre en zones muntanyoses, el seu curs és intermitent, es troben en zones de pendent, té una gran capacitat d’erosió, però normalment apareixen en èpoques plujoses. Al llarg dels anys, els torrents amb la seva energia d’erosió formen uns barrancs, també anomenats torrents. Els torrents es poden dividir en tres parts: la conca de recepció, el canal de desguàs o d’escolament i el con d’ejecció.

Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.

Rectilini.

Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.

De règim trenat o anastomosat.

La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.

dijous, 23 de febrer del 2012

Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.
Evolució del Delta:
1.
Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.
2.
Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.
3.
El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.
4.
El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.
5.
El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.
6.
El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.
7.
El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

dijous, 16 de febrer del 2012


L’acumulació de sediments en les desembocadures d’alguns rius originen aquesta formació geològica anomenada delta. Perquè un riu pugui originar un delta cal que el riu travessi els obstacles i que els sediments es no quedin en les parts altes del curs. Quan els sediments arriben a la desembocadura aquests es dipositen en el fons i es forma el delta. Cal també que el mar sigui tranquil i sense corrents forts que no puguin arrossegar els sediments que s’han dipositat.
Les variacions del nivell del mar, juntament amb la quantitat de sediments que aporta el riu, determina l’estructura del delta.
Hi ha unes tres fases de la forma dels deltes que ens permeten establir si són joves o ja fa temps que existeixen. Les fases són:
Primera.
És una forma semblant a la d’una pota de gallina perquè els diferents braços dels rius estan encara separats. Per exemple el Delta del Mississippí que ha estat creat a causa de les múltiples inundacions patides durant molts anys, més de 5.000. És una regió molt plana amb sòl molt fèrtil, fins i tot podem arribar a dir un dels més fèrtils del món.
Segona.
La segona fase té una forma irregular i indefinida, és el procés intermig entre els braços separats i entre la típica i final forma que coneixem en forma de triangle. El delta de l’Ebre és un clar exemple de delta en creixement.
Tercera.
La tercera i última fase, és la que el delta ja està format i té la típica forma de triangle. Aquets deltes presenten un avançat estat de sedimentació i són molt antics amb milers d’anys d’existència. Un exemple és el delta del riu Nil. Aquest delta és troba a Egipte i és un dels deltes més grans del món.

dijous, 9 de febrer del 2012

Perennes.
És troben en zones temperades i humides, i per tant les precipitacions es troben repartides durant tot l’any. Poden experimentar canvis diaris o estacionals en el cabal a causa de les precipitacions, sobretot si és intensa i sobtada com una tempesta.
Estacionals.
És troben en un clima de tipus mediterrani, estacions amb molts contrastos: hiverns humits i freds i estius calorosos i secs. Aquests rius tenen un corrent d’aigua intermitent i irregular que depèn de les pluges
Transitoris.
Són els rius que es troben en un clima desèrtic i sec, en els quals poden no haver-hi precipitacions durant anys, però quan n’hi ha poden portar greus problemes. Poden arribar a tenir crescudes molt brusques però de poca duració, s’anomenen uadis. Els uadis són els llits desèrtics normalment en regions desèrtiques. i només transporten aigua durant breus temporades plujoses.
Al·lòctons.
La paraula al·lòcton significa que el seu origen és en un lloc diferent en el que viu o es troba l’objecte. Els tipus de rius al·lòctons és troben generalment en zones àrides i les seves aigües procedeixen d’altres regions més plujoses, del desglaç o reben aigua en el curs alt d’altres rius per tenir un curs mig i baix en les regions més seques. Per tant tots els rius al·lòctons reben aigua de regions amb un clima més humit. Exemple de rius al·lòctons són: el “Rio Colorado” als Estats Units o el riu “Nil” a l’Àfrica.
Meàndric.
És un tipus de riu amb una gran sinuositat i un únic canal. La seva forma geomètrica principal són els meandres, molt marcats. A diferencia del rius rectilinis i anastomosats, aquests tipus de rius tenen una gran energia d’erosió i una propietat sedimentària .Un exemple de riu meàndric és el riu Mississippí.

dijous, 26 de gener del 2012

Trams dels rius





















Els rius tenen tres parts diferenciables: curs alt, curs mig i curs baix. Això depèn del cabal, la quantitat de sediments i la importància del riu en el paisatge.
És on neix el riu, el riu és troba en les muntanyes, el punt més alt de tot el seu recorregut i hi ha un gran pendent. En aquest tram del riu, l’aigua baixa a gran velocitat i de manera torrencial. Per això té una gran força d’erosió, i a causa d’aquest fet trobem cascades, congostos o canons, valls en forma de V i ràpids. L’aigua en aquest tram porta pocs sediments; ja que no ha tingut temps d’erosionar grans quantitats de materials, però els que arrossega són grans i pesats.
El pendent del terreny ha disminuït, el cabal ha augmentat, els corrents tenen menys força i la velocitat ha disminuït. El riu circula per la plana adaptant-se a les suaus corbes del terreny, és el moment on s’ajunta amb altres rius, formant afluents i augmentant així, el cabal. Utilitza tota la seva força i energia per arrossegar els materials que procedeixen del curs alt, ja no erosiona el llit sinó les vores, el riu es fa més ample i menys profund. El riu es caracteritza perquè apareixen els meandres i es formen àmplies valls de fons pla.
Quadre de text: DESEMBOCADURA RIU MIÑO http://www.foro-ciudad.com/pontevedra/a-guarda/fotos/90607-desembocadura-do-rio-mino.htmlÉs el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.

Naixement dels rius


























Els rius neixen a partir d’aigües subterrànies que surten a la superfície o en llocs on es desfan els glacials o la neu. A partir del naixement dels rius en les parts altes i rocoses de les muntanyes, el riu per la força de la gravetat, inicia el seu trajecte fins al mar. Pot arribar a recórrer grans distàncies abans d’arribar a desembocar en el mar. Un riu pot rebre aigua de molts llocs diferents.
Generalment reben l’aigua de les precipitacions o pluges, si es concentra molta aigua de pluja es pot formar un corrent superficial. Perquè això passi cal que el sòl sigui impermeable i per tant l’aigua no es filtri cap al subsòl.
Una altra font fluvial és l’aigua subterrània, que permet que el riu mantingui un cabal constant. Aquells rius que no reben aigua de fonts subterrànies tenen un règim fluvial molt més irregular. Aquesta aportació de les aigües subterrànies s’anomena alimentació freàtica.
La tercera font fluvial pot ser la del desgel. Aquest tipus d’alimentació fluvial aporta més aigua en èpoques càlides a causa que la neu i el gel de les muntanyes es desfà.
En el curs d’un riu podem trobar diversos fenòmens, com per exemple: meandres, illes sedimentàries o deltes, valls riberes... Això és degut al fet que el riu modela el paisatge de manera natural perquè erosionen roques i sediments formant llits i valls i transporten aquests sediments formant planes.