Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires

Quico, el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries a l´espai ´Racons´.

Foto extreta de diaridegirona.cat

El Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires són un grup folklore de les terres de l’Ebre. Va ser creat al 1992. Aquest grup es conegut amb tres components, el Quico el Cèlio (Artur Gaya), el Noi (Quique Pedret) i el Mut de Ferreires (Jordi Fusté). Actualment el grup l’integren tres persones més: Jaume Matamoros (Josep Lanau), lo sinyor Bertomeu (Sergi Molina) i Vicent Ferrer (Quique Pellicer).

Trams dels rius

http://ve.kalipedia.com/graficos/partes-rio.html?x=20070417klpgeogra_23.Ees

Els rius tenen tres parts diferenciables: curs alt, curs mig i curs baix. Això depèn del cabal, la quantitat de sediments i la importància del riu en el paisatge.

Curs alt

És on neix el riu, el riu és troba en les muntanyes, el punt més alt de tot el seu recorregut i hi ha un gran pendent. En aquest tram del riu, l’aigua baixa a gran velocitat i de manera torrencial. Per això té una gran força d’erosió, i a causa d’aquest fet trobem cascades, congostos o canons, valls en forma de V i ràpids. L’aigua en aquest tram porta pocs sediments; ja que no ha tingut temps d’erosionar grans quantitats de materials, però els que arrossega són grans i pesats.

CURS MITJÀ

El pendent del terreny ha disminuït, el cabal ha augmentat, els corrents tenen menys força i la velocitat ha disminuït. El riu circula per la plana adaptant-se a les suaus corbes del terreny, és el moment on s’ajunta amb altres rius, formant afluents i augmentant així, el cabal. Utilitza tota la seva força i energia per arrossegar els materials que procedeixen del curs alt, ja no erosiona el llit sinó les vores, el riu es fa més ample i menys profund. El riu es caracteritza perquè apareixen els meandres i es formen àmplies valls de fons pla.

CURS BAIX

És el tram final, el riu arriba a la seva desembocadura, lloc on s’acaba el riu. El riu s’eixampla, l’aigua baixa lenta i tranquil·la i el terreny és fangós. El terreny és molt pla i l’aigua no té força i per tant, els materials s’acumulen i s’hi produeix la sedimentació. Hi ha poca varietat de peixos que habitin al curs baix dels rius, un exemple és l’anguila. El transport de sediments, la desembocadura -el contacte amb l’aigua salada- i la pèrdua de força de l’aigua origina deltes, estuaris i maresmes, que són accidents geogràfics que estan relacionats entre si.

Naixement dels rius

http://www.panageos.es/fotos/castellar-de-nuch_3181/naixement-del-riu-llobregat_243290.html

Els rius neixen a partir d’aigües subterrànies que surten a la superfície o en llocs on es desfan els glacials o la neu. A partir del naixement dels rius en les parts altes i rocoses de les muntanyes, el riu per la força de la gravetat, inicia el seu trajecte fins al mar. Pot arribar a recórrer grans distàncies abans d’arribar a desembocar en el mar. Un riu pot rebre aigua de molts llocs diferents.

Generalment reben l’aigua de les precipitacions o pluges, si es concentra molta aigua de pluja es pot formar un corrent superficial. Perquè això passi cal que el sòl sigui impermeable i per tant l’aigua no es filtri cap al subsòl.

Una altra font fluvial és l’aigua subterrània, que permet que el riu mantingui un cabal constant. Aquells rius que no reben aigua de fonts subterrànies tenen un règim fluvial molt més irregular. Aquesta aportació de les aigües subterrànies s’anomena alimentació freàtica.

La tercera font fluvial pot ser la del desgel. Aquest tipus d’alimentació fluvial aporta més aigua en èpoques càlides a causa que la neu i el gel de les muntanyes es desfà.

En el curs d’un riu podem trobar diversos fenòmens, com per exemple: meandres, illes sedimentàries o deltes, valls riberes... Això és degut al fet que el riu modela el paisatge de manera natural perquè erosionen roques i sediments formant llits i valls i transporten aquests sediments formant planes.

Diccionari de llengües

Aquest diccionari de llengües estarà compost de les següents paraules: riu, corrent, aigua, flueix, cabal, desembocadura, afluent, riera, rierol, meandre, illa sedentària, estuari, canal, perenne, estacional, torrent, delta, cabalós.
Aquestes paraules estaran traduïdes en català, castellà, francès, italià, gallec, romanès, basc, anglès i alemany.

Cada llengua té petites diferencies. Segons la llengua anomenem les coses de diferents maneres, però la mateixa paraula no té gran diferència amb la mateixa paraula d’una altra llengua. És a dir:
Riu: corrent d’aigua natural que prové de les muntanyes, que va a parar al mar o a un llac o a un altre riu.
La paraula “riu”, no és la mateixa en cap llengua, però en castellà “Río” és igual que en Gallec i s’assembla molt a la del romanès “Râu”. Aquesta paraula també s’assembla en anglès i francès “Rivière-francès” i “River-anglès”. En Basc no té res a veure amb cap de les paraules d’altres de les llengües.
Corrent: diem que l’aigua es corrent quan corre i no està estancada.
La paraula “corrent” en català s’assembla molt a la del castellà “corriente”, gallec “corrente”, francès “courant”, italià “corrente”, romanès “curent” i anglès “current”. En canvi en alemany i en basc no s’assemblen gens a cap paraula.
Aigua: líquid incolor que no té gust ni fa olor. L’aigua és formada d’oxigen i d’hidrogen.
La paraula “aigua” en català, s’assembla en castellà “agua”, en gallec “auga” i en italià “acqua”. En anglès i en alemany també tenen s’assemblen; “water-anglès” i “wasser-alemany”.
Fluir: un líquid flueix quan corre.
La paraula “flueix” té semblances en totes les llengües, la que salta més a la vista es que totes comencen amb “F”. Aquesta paraula en alemany té un símbol (beta) “β”.
Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu.
La paraula “cabal” en català, es la mateixa en: castellà, gallec, francès, romanès, basc i anglès “caudal”.
Desembocadura: lloc on el riu desemboca al mar o a un altre riu.
La paraula “desembocadura” es la mateixa en català, castellà i gallec “desembocadura”.
Afluent: riu que desemboca en un altre de més important.
La paraula “afluent” és casi bé la mateixa en català, castellà, gallec, francès, italià, romanès i basc, tan sols varia d’una lletra o dos.
Riera: curs d’aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou.
La paraula “riera” es la mateixa en castellà. I les altres no s’assemblen gens.
Meandre: revolt molt marcat que fa el curs d’un riu. Quan hi ha dos meandres el riu forma una “s”.
La paraula “meandre” es casi bé la mateixa en totes les llegües.
Delta: espai de terra en forma de triangle que fa la desembocadura d’alguns rius. Els deltes es formen pels sediments dels materials que els rius arrosseguen.
La paraula “delta” es exactament la mateixa paraula en totes les llengües.
Cabalós: riu que porta molta aigua.
La paraula “cabalós” algunes llengües la tradueixen com abundant.