Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.
Evolució del Delta:
1.
Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.
2.
Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.
3.
El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.
4.
El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.
5.
El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.
6.
El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.
7.
El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.