dijous, 23 de febrer del 2012

Formació del Delta de l'Ebre

Un riu com l’Ebre que transporta grans sediments(sorres i argiles) i un mar tranquil com el mediterrani són idonis per la formació d’un nou delta. L’origen del delta de l’Ebre podríem dir que prové de la ultima glaciació fa uns 20.000 anys, amb l’ascens del nivell del mar.
Evolució del Delta:
1.
Des del 2.000 aC fins al segle VI, el Delta es comença a formar, primer omplint l'estuari del riu i després avançant dins del mar en direcció sud-est.
2.
Al segle X el Delta obre una nova desembocadura en direcció nord.
3.
El 1580 el Delta ha crescut cap al nord-est, mentre que cap al sud es tanca l'anterior desembocadura i comença a créixer ràpidament la Punta de la Banya.
4.
El 1700 el Delta continua creixent cap al nord-est, tot i obrir-se una nova desembocadura a l'est.
5.
El 1749 es tanquen les goles del nord i el Delta avança cap a l'est reforçant la nova desembocadura.
6.
El 1925 ja trobem un Delta semblant a l'actual, amb les puntes ben formades i la desembocadura molt avançada a l'est. Les actuals llacunes de l'Encanyissada i la Tancada se separen.
7.
El 1990 ja es veu el Delta actual, en què s'obre l'actual desembocadura - el Galatxo - i es tanca l'anterior , i això ocasiona una erosió de la punta est del Delta.

dijous, 16 de febrer del 2012

Espectacles d'en Quico el Célio i el noi mut de Ferreires

  • Romanços de Nadal. 15 de desembre de 1992 (La Finestra-Tortosa)
  • La nostra música tradicional 11 de juny de 1993 (Patronat Escolar i Obrer-Tortosa)
  • Històries de Nadal, contades i cantades (I) 17 de desembre de 1993 (SCRUA-l'Aldea)
  • Es cantava i es canta 21 de gener de 1994 (Centre Artesà Tradicionàrius-Barcelona)
  • Històries de Nadal, contades i cantades (II) 23 de desembre de 1994 (Casal Cultural-Alfara de Carles)
  • Pelegrins 31 de maig de 1996 (Festa del Renaixement-Tortosa)
  • Si no fos 20 de juliol de 1996 (Sa Pobla-Mallorca)
  • La Taverna d'Enrico 17 de juliol de 1997 (Casal Tortosí-Festa del Renaixement-Tortosa) La Taverna d'Enrico ha seguit apareixent a cada edició de la Festa del Renaixement.
  • Lo banc del si no fos (programa TV) 24 d'octubre de 1997
  • Lo Misteri de Nadal 19 de desembre de 1997 (SCRUA-l'Aldea)
  • Torna el Carrilet! 7 de setembre de 1998 (Antiga estació del Carrilet. Tortosa)
  • Això és de cine! 28 de desembre de 1998 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
  • Mira bé el que et dic! 25 de desembre de 1999 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
  • Vinguen quan vulguen! 8 de maig de 2001 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)
  • No es pot viure!
  • Oco! 20 de novembre de 2008 (Teatre auditori Felip Pedrell. Tortosa)

Premis d'en Quico el Cèlio i el noi mut de Ferreires

  • Tortosí de l'any 1994 (Grup local de premsa i ràdio).
  • Premi de música del programa Al pas de la tarda (1995). RNE Catalunya.
  • Premi Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus. Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV
  • Popular de l'any a les Terres de l'Ebre (1997). Divendres faves tendres-Canal 21 TV
  • Tortosins 97. Premi per votació popular de La Veu del Baix Ebre.
  • Premi Enderrock 98 al Millor grup de l'any (Folk / Noves músiques).
  • Premi Altaveu 99 a la millor trajectoria musical.
  • Menció Mercat de música Viva de Vic (1999 i 2000) al Millor grup de Folk.
  • Premi Ajuntament de Roquetes 2000 per la trajectòria professional.
  • Premi Jaume I a la Franja. Fraga, desembre de 2000.
  • Premi Enderrock 2009 al millor artista folk/noves músiques.
  • Premi Enderrock 2009 al millor disc folk/noves músiques (Oco!)
  • Premi Enderrock 2009 a la millor cançó folk/noves músiques (Oco!)

L’acumulació de sediments en les desembocadures d’alguns rius originen aquesta formació geològica anomenada delta. Perquè un riu pugui originar un delta cal que el riu travessi els obstacles i que els sediments es no quedin en les parts altes del curs. Quan els sediments arriben a la desembocadura aquests es dipositen en el fons i es forma el delta. Cal també que el mar sigui tranquil i sense corrents forts que no puguin arrossegar els sediments que s’han dipositat.
Les variacions del nivell del mar, juntament amb la quantitat de sediments que aporta el riu, determina l’estructura del delta.
Hi ha unes tres fases de la forma dels deltes que ens permeten establir si són joves o ja fa temps que existeixen. Les fases són:
Primera.
És una forma semblant a la d’una pota de gallina perquè els diferents braços dels rius estan encara separats. Per exemple el Delta del Mississippí que ha estat creat a causa de les múltiples inundacions patides durant molts anys, més de 5.000. És una regió molt plana amb sòl molt fèrtil, fins i tot podem arribar a dir un dels més fèrtils del món.
Segona.
La segona fase té una forma irregular i indefinida, és el procés intermig entre els braços separats i entre la típica i final forma que coneixem en forma de triangle. El delta de l’Ebre és un clar exemple de delta en creixement.
Tercera.
La tercera i última fase, és la que el delta ja està format i té la típica forma de triangle. Aquets deltes presenten un avançat estat de sedimentació i són molt antics amb milers d’anys d’existència. Un exemple és el delta del riu Nil. Aquest delta és troba a Egipte i és un dels deltes més grans del món.

dissabte, 11 de febrer del 2012

Diferents Estructures


Arquitectura d’un riu o d’un delta, es tot allò que ha sigut creat per l’home a sobre o als voltants i que ens aporta algun benefici: creuar un riu, estancar aigua, canalitzar aigua...

Podem distingir diferents estructures, algunes d’elles són: ponts, embassaments i canals.

- Ponts: Són estructures que l'home ha anat construint per superar diferents obstacles de la naturalesa. Depèn de l'us que se li doni al pont es poden classificar en: aqüeductes (serveixen per transportar aigua), viaductes (són ponts que suporten el pes de les carreteres o les vies), o passarel·les (construïts per a vianants).

- Embassaments: Un embassament és una acumulació d'aigua. Es construeix una presa (paret) bloquejant així el riu i acumulant l'aigua per regular el cabal d'un riu, per generar electricitat mitjançant les centrals hidroelèctriques, crear espais per practicar esports aquàtics... 

-Canals: Els canals del delta del Ebre, per exemple, es van construir a mitjans del segle XIX, exactament dos, el de la Dreta i el de l'Esquerre. El canal Dreta està destinat a la navegació marítima i al regadiu. El canal Esquerre que es va construir després, està destinat únicament al regadiu. 


Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99-0053-02/contenido/_clasidicacion_puentes.htm
Imatge: http://mindsriddle.com/archives/310

dijous, 9 de febrer del 2012

Discografia de "Quico, el Cèlio, el noi i el mut de Ferreires".

- Es cantava i es canta. Tram. Barcelona-1994.
- Si no fos. Tram. Barcelona-1996.
- Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (llibre i CD). Columna-Tresmall 1998.
- Tradicionàrius 94, 95, 96, 97, 98, 99, 00 i 01 (CD's col·lectius). Tram. Barcelona.
- Rumba rumbeta. (Cançó d'enramada). Disc-medi. 1997.
- Mira bé el que et dic!. GMI Disc-medi. Barcelona 1999.
- El món s'acaba (A un món que no s'acaba). Principal d'Edicions. Barcelona 1999.
- Les Violines (La noia i lo rei del violí). GMI Disc-medi. Barcelona 2000.
- Vinguen quan vulguen!. Discmedi-Blau. Barcelona 2001.
- Lo Misteri de Nadal. Discmedi-Blau. Barcelona 2002.
- No es pot viure!. Discmedi. Barcelona 2004.
- Oco! Discmedi. Barcelona 2008.
- La batalla de la memòria. Banda sonora original de la pel.lícula. Discmedi. Barcelona 2009.

Perennes.
És troben en zones temperades i humides, i per tant les precipitacions es troben repartides durant tot l’any. Poden experimentar canvis diaris o estacionals en el cabal a causa de les precipitacions, sobretot si és intensa i sobtada com una tempesta.
Estacionals.
És troben en un clima de tipus mediterrani, estacions amb molts contrastos: hiverns humits i freds i estius calorosos i secs. Aquests rius tenen un corrent d’aigua intermitent i irregular que depèn de les pluges
Transitoris.
Són els rius que es troben en un clima desèrtic i sec, en els quals poden no haver-hi precipitacions durant anys, però quan n’hi ha poden portar greus problemes. Poden arribar a tenir crescudes molt brusques però de poca duració, s’anomenen uadis. Els uadis són els llits desèrtics normalment en regions desèrtiques. i només transporten aigua durant breus temporades plujoses.
Al·lòctons.
La paraula al·lòcton significa que el seu origen és en un lloc diferent en el que viu o es troba l’objecte. Els tipus de rius al·lòctons és troben generalment en zones àrides i les seves aigües procedeixen d’altres regions més plujoses, del desglaç o reben aigua en el curs alt d’altres rius per tenir un curs mig i baix en les regions més seques. Per tant tots els rius al·lòctons reben aigua de regions amb un clima més humit. Exemple de rius al·lòctons són: el “Rio Colorado” als Estats Units o el riu “Nil” a l’Àfrica.
Meàndric.
És un tipus de riu amb una gran sinuositat i un únic canal. La seva forma geomètrica principal són els meandres, molt marcats. A diferencia del rius rectilinis i anastomosats, aquests tipus de rius tenen una gran energia d’erosió i una propietat sedimentària .Un exemple de riu meàndric és el riu Mississippí.