dissabte, 17 de març del 2012

Conclusió de les tradicions i cultures

Les tradicions i cultures dels rius i deltes, podria dir que m'ha sigut bastant difícil trobar la informació ja que és un tema molt extens.
He notat que gairebé tots els pobles s'han intentat construir a prop dels rius ja que es un gran benefici econòmic. Dóna treball, aigua, menjar...

Hi ha cultures que bategen els nens als rius i n'hi ha d'altres que els enterren als rius o a prop d'ells per purificar l'ànima.

La cultura Hindú

Segons els hindús, quan una persona mor, la seva ànima torna al món amb un altra forma, és a dir, es reencarna. Es creu que si una persona mor al costat del riu Ganges pot evitar moltes reencarnacions, i, per tant, apropar la seva moksa o alliberament. Si una persona no pot arribar al riu Ganges per morir, se li dóna aigua del riu abans de morir. El cadàver del difunt es col·loca en un munt de llenya o pira funerària i el fill gran encén el foc. Tres dies després es recullen les cendres i es posen a un riu, si es possible al Ganges.

El baptisme de Jesús

Història: El baptisme de Jesús, es va duu a terme al riu Jordà. És un episodi que apareix al Nou Testament. La historia, explica que Jesús va arribar al riu Jordà i allí li va demanar al seu cosí Joan que el bategés. I el seu cosí li va protestar que era ell que havia de ser batejat per Jesús pel seu cosí. Jesús li va dir:
"S'ha de fer compliment a tota justícia ordenada per Deu".
Quan Joan va procedir a la cerimònia, l'Esperit de Déu va anunciar:
"Aquest és el meu fill molt estimat, el meu predilecte"
Actualment es fan batejos al riu Jordà, tots els reis catòlics han sigut batejats allí i molta gent sol·licita ser batejat al riu.
Els batejos al riu son iguals que els de l'església amb la diferència clara, el riu. Hi ha una mena d'amfiteatre especialitzat per a batejos.
http://www.weizmann.ac.il 

Anguleros

Els "Anguleros" o pescadors d'angules amb català, era una feina de pescador, que pescaven angules als rius o a les seves desembocadures.
No és un ofici que es practica durant tot l'any, ja que només es practica a la tardor i l'hivern i el fan durant les hores lliures i a la nit. Es practica des del S.XIX.
A partir dels anys seixanta aquest ofici va començar a incrementar-se ja que les gules es venien a bon preu i estava considerat un menjar de luxe.
Aquesta feina és una feina molt dura i implica un alt risc ja que s'ha de fer de nit i això pot implicar pluja, vent, corrents i riuades produïdes per les precipitacions. La fent es preguntarà que si plou, se surt a pescar? Si, quan plou és quan mes angules es pesquen.
Antigament, els pescadors d'angules o "anguleros" s'untaven tota la roba d'oli perquè així, aquesta rellisques i no se'ls emportes la corrent, i protegien el seu cap amb una boina. Portaven uns fanals amb dues espelmes cada un per enlluernar el seu camí. Normalment cada pescador pescava sol per tant, augmentava el risc de sofrir algun accident.
Es pesca amb la "baia": és una circumferència d'uns 1'20 cm de diàmetre que dins porta una xarxa de metall molt fina subjectada per dos pals que s'obren en forma de V. Tot això va subjecte a un pal d'uns 3 o 4 metres de llarg. Les "baies" que s'utilitzaven per pescar des de damunt l'embarcació eren de dimensions més grans, la xarxa 1'50 cm de diàmetre i el pal de 6 o 7 metres.
http://www.deia.com
Actualment, la pesca ha millorat les seves condicions, aixi com la roba i l'enlluernament. El tronc de la xarxa és de metall, la xarxa metàl·lica és de nylon i les barques ja són motores. Tot i així encara s'han produït alguns casuals accidents mortals, però molt pocs.

La navegació fluvial al riu Ebre (Els passos de barca)

deroquetesvinc.blogspot.com
La navegació fluvial al riu Ebre és un treball que es duia a terme temps enrere, consistia a transportar mercaderies d'un costat del riu a un altre. Per això utilitzaven una espècie de barca que estava formada de dos llaguts amb una plataforma de fusta enmig, cada llagut tenia un timó per dirigir la barca. La barca únicament utilitzava com a font d'energia per desplaçar-se el corrent del riu. Pel mig del riu travessava una corda anomenada Gumera, que servia perquè ña barca no se n'anés riu avall.

Els Rais

Al Pallars Jussà, és un dels pocs llocs on encara es practica aquesta festa. Dura un cap de setmana.
És una festa que es duu a terme a la Pobla de Segur, consisteix a descendir un riu amb una barca. Es fa per recordar com els antics raiers transportaven els troncs d'un lloc a un altre mitjançant el riu.
- Quina peculiaritat té?
Les barques són fetes amb una sèrie de troncs enganxats un al costat de l'altre, es fabriquen un dissabte i el diumenge a les 11 del matí tots els navegants (vestits de raiers) es fiquen a l'aigua amb les seves petites naus.
http://www.xtec.cat 
El trajecte es de 6 km i quant s'arriba al destí final (Pont de Claverol) es prepara una arrossada per a tots els participants.

Conclusió de l'arquitectura

L'home ha trobat molts recursos per beneficiar-se dels rius i dels deltes. Els ponts ens han servit per poder travessar-los, ja sigui amb mercaderies, cotxes o vianants. Pot connectar les dues lleres del riu posant en contacte distintes poblacions separades per un simple riu.
Els embassaments ens han permès poder estancar aigua per tal d'utilitzar-la en moments d'escassetat, i a mes hem dissenyat la forma de poder utilitzar aquesta aigua estancada per obtenir energia a partir de les centrals hidroelèctriques.
Els canals han permès a tota la gent del delta de l'Ebre poder recaptar una gran part de l'aigua de l'Ebre per poder inundar els camps d'arròs i poder conrear-lo, es a dir, per els regadius. També ens han permès passejar-hi amb barques.

Els canals del Delta de l'Ebre

Al delta de l'Ebre es van construir a mitjans del segle XIX una sèrie de canals, exactament "dos" canals, el canal de la dreta va ser el primer canal que es va construir, i estava destinat a la navegació marítima i al regadiu (té uns 52 km de longitud i la zona de navegació té 10 km). El canal de l'esquerra que es va construir després, està destinat únicament al regadiu (té 35 km de longitud).
http://www.lavanguardia.com 
Els dos canals, recorren tot el delta del Ebre.

Centrals hidroelèctriques

Són un tipus de central que genera una energia renovable, eficient i no emet cap tipus de gas tòxic per al medi ambient.
Hi ha dos tipus de centrals hidroelèctriques:
- Centrals d'embassament: Són les més habituals, són en les que s'utilitza una gran presa per retenir aigua. Tota la instal·lació de la central està sota la presa.
- Centrals de derivació: Són petits embassaments que pràcticament no afecten la generació d'electricitat. Turbinen l'aigua disponible en aquell moment independentment del cabal del riu. És indispensable per al rendiment de la central que el riu tingui un cabal constant durant tot l'any.

Funcionament

http://chidro.blogspot.com.es/ 
L'aigua cau de la presa a unes turbines que es troben a la base de la presa, en rebre la força de l'aigua, les turbines comencen a girar. Les turbines que es troben connectades a uns generadors, quan giren produeixen electricitat. L'electricitat viatja fins a uns transformadors que eleven la tensió perquè es pugui transportar al consumidor.

-Avantatges: No contamina l'atmosfera, no depèn de cap combustible fòssil.
-Desavantatges: Les instal·lacions produeixen un gran impacte visual, i la seva construcció és molt costosa.

Actualment, el 20% de l'energia mundial s'obté a partir de les centrals elèctriques. 


dimarts, 6 de març del 2012

Embassaments

Un embassament és una acumulació d'aigua. Es construeix una presa (paret) bloquejant així el riu i acumulant l'aigua pe regular el cabal d'un riu, per generar electricitat mitjançant les centrals hidroelèctriques, crear espais per practicar esports aquàtics...

Depèn de la forma de la vall, les zones inundables poden inundar terrenys pobres o zones amb el terreny fèrtil, per això abans de construir una presa s'han d'avaluar be els avantatges i els inconvenients mitjançant un Estudi d'impacte ambiental. 

Les característiques d'un embassament son: Nivell, volum i cabals. 


Formes de ponts

Els ponts poden adoptar tres tipus de formes que varien segons els esforços que han de suportar:
- Ponts de biga: Son ponts formats per elements horitzontals que es recolzen sobre pilas. Les bigues o els elements horitzontals, tendeixen a doblegar-se (molt poc).

-Ponts d'arc: Estan formats per una secció corbada cap a dalt que es recolza sobre uns suports. Hi ha alguns ponts que el arc suporta el "tablero" (es la part per on es circula).

-Ponts penjants: Estan formats per un "tablero" que penja de un gran numero de tirants de metall, i de dos grans cables que estan clavats al final del ponts, intercalats per dos torres.


Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0053-02/contenido/9_clasificacion_puentes.htm
Imatge: http://www.arqhys.com/fotos-del-puente-colgante-de-santa-fe.html

Material per construir ponts

Segons el material tindrem diferents classes de ponts:
- Fusta: Son ponts ràpids i bastant econòmics de construir, son poc resistents als agents meteorològics (pluja, vent...). Necessiten un manteniment continuat. Els primers ponts eren construïts de fusta.
- Pedra: Son ponts molt resistents, compactes i duradors. Gairebé no necessiten cap mena de manteniment, ja que resisteixen molt be els agents meteorològics .
- Metall: Amb aquest tipus de material, es poden fer molts dissenys de ponts, son ràpids de construir, però son cars i a mes estan sotmesos a una acció corrosiva lo que suposa un manteniment car.
- Formigó armat: Son de muntatge ràpid, resistents i permeten fer grans estructures. Resisteixen molt be els agents meteorològics així que tenen un escàs manteniment.


Imatge: http://www.transport.cat/viewtopic.php?f=13&t=1903&start=20
Informació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0053-02/contenido/9_clasificacion_puentes.htm

dilluns, 5 de març del 2012

Aqüeductes

Els aqüeductes son túnels artificials que transporten l'aigua d'un lloc a un altre (actualment els aqüeductes son túnels, antigament els aqüeductes eren ponts que transportaven aigua), molts d'ells s'utilitzen perquè les àrees seques puguin obtenir aigua d'altres àrees que tenen mes aigua.

El pont del diable es un aqüeducte que van construir els romans a Tarragona que transportava aigua del riu Siurana fins a la ciutat de Tarraco.

Infomació: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99-0053-02/contenido/_clasidicacion_puentes.htm
Imatge: http://ketari.nirudia.com/1140

dijous, 1 de març del 2012

Esports. Rafting.


Rafting.

La paraula rafting prové de l’anglès.
El descens de rius és una activitat esportiva i recreativa que consisteix a recórrer la llera de rius en l'adreça del corrent (riu avall), en general sobre algun tipus d'embarcació o bassa. Comunament els rius que es naveguen tenen algun grau de turbulència, aquests també són anomenats rius «d'aigües blanques» a causa que aquest color és característic de l'escuma que genera la turbulència en els cossos d'aigua. Una altra denominació comuna per a aquest tipus de rius és simplement «ràpids».
El rafting és l'esport d'aventura més popular. Diversió, emoció i treball en equip són les característiques d'aquesta activitat aquàtica que et permetrà descendir un riu d'aigües braves en una embarcació pneumàtica per un total de sis passatgers, sense risc, en funció del cabal pots anar en Raft (6 persones) o Canoraft (2 persones).

Esports. Caiacs.

Materials que estan fabricats els caiacs.
Caiacs de PVC: El PVC s'utilitza exclusivament per als caiacs inflables. Poden tenir una capacitat per a dues persones, amb una sola càmera *inflable. Existeixen models que combinen *PVC i estructura interna rígida de plàstic. Solen ser piragües tipus "open" per a un ús limitat a petites sortides en aigües tranquil·les i sense la possibilitat d'apropar-se molt a roques sortints. La marca SEVYLOR fabrica aquest tipus de piragües.
Caiacs de plàstic: Amb aquest procés HTP s'aconsegueixen caiacs més resistents i lleugers que els elaborats amb plàstic. El producte final és de major duresa i durabilitat, més resistent a la torsió, a la flexió i als cops.

Esports. Caiacs.


Caiacs:

El caiacs és un esport que es practica tan en rius com en deltes i és un esports que es necessita una gran força de braços per remar.
El diferents tipus de caiacs que hi ha:
· Caiac de travessia: Embarcació de gran eslora (de 4,50 fins a 5,50 m), amb elevada capacitat de càrrega tant en el seu interior com en el seu exterior.
Ideal per a navegacions de llargues distàncies i en qualsevol època de l'any.
Són caiacs ràpids i maniobrables.
· Caiac d'esbarjo: Generalment són caiacs de plàstic d'eslora més reduïda (fins a 4,5 m), amb un sol compartiment o cap, amb el que la capacitat de càrrega es redueix. La banyera és més àmplia per facilitar l'accés. Requereix instal·lació de globus en habitacle de proa o popa per ser insubmergible en cas de bolcada. Són de progressió més lenta i no aconsellables per a travessies de diversos dies.

Diccionari de llengües. Delta.


Delta.
[1888; del gr. delta, íd.; el sentit de 'certa desembocadura fluvial' prové de la forma triangular d'aquest accident geogràfic, semblant a la forma majúscula d'aquella lletra grega]
Definició:
I. Nom de la quarta lletra de l'alfabet grec [δ Δ]. (HERÀLD Moble que representa aquesta lletra en forma de triangle equilàter buit).
II. Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d'un riu formen a la desembocadura.
III. En delta: (en triangle)
IV. Metall delta: (Varietat de llautó compost de coure, de zinc i de ferro).
Frases fetes:
En delta: En triangle
Fon: dέɫtə (Barc.); déɫta (Val.); déɫtə (Palma).
Etim.: del gr. δέλτα, mat.

Diccionari de llengües. Riu.


Riu.
Definició:

I. Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ésser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
II. Riu verd: (urs d'aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla).
III. Riu de Joanes: (Curs d'aigua de la Foia de Bunyol, afluent del riu de Bunyol

Frases fetes:
Fer un riu: vol dir anar a orinar en llenguatge infantil.
A vora riu no faces niu. I si el fas fes-lo a l’estiu. Es diu per assenyalar que una cosa és evident.
Fon.: ríw (en tots els dialectes).
riuàs, riuarro, riuet, riuellet.
fig Afluència. Un riu de lava. Baixava un riu de gent.

Generalment l’aprofitament dels deltes és agrícola perquè els sediments que han estat transportats pel riu són molt fèrtils i hi ha abundància d’aigua.

Al delta de l’Ebre l’agricultura és una gran i important base de l’economia de la zona i l’arròs és el cultiu més característic. És la zona de producció arrossera més important de Catalunya. Tradicionalment l’arròs es conreava mitjançant el treball de l’home amb l’ajuda d’animals, però actualment les trilladores ha substituït el treball dels animals i ajuden l’home.

Aquesta fotografia és del conreu de l’arròs del Montsià. És una festa tradicional que consisteix a plantar l’arròs de manera tradicional i com ho feien abans. Podríem dir que el delta és un lloc ideal per la plantació d’arròs.

Al delta del Nil també s’aprofita el sòl fèrtil del delta. A l’antic Egipte els egipcis van ser capaços de conrear blat, ordi i lli. Apart el riu era una gran font d’aliment perquè era abundant en peix i papir.


Rierol.

Un rierol és un petit curs d’aigua natural que flueix de manera continuada i porta aigua tot l’any. A diferència dels rius el seu cabal és més petit i no és navegable. A causa de la seva poca profunditat no acostuma a haver-hi ponts per travessar-lo. Quan cal travessar-lo s’ha de fer pels gual, llocs on el riu té tan poca profunditat que es pot travessar a peu, cavall o amb un vehicle.

Riera.

És un curs d’aigua que flueix de manera natural i irregular segons l’època de l’any. El seu cabal no és continu i acaba desembocant al mar, a un riu, llac o en una altra riera. Es converteix en un afluent si desemboca en un riu o en una riera. A diferència dels rius les rieres no tenen tanta longitud i no porten aigua tot l’any.

Torrent.

Els torrents apareixen sempre en zones muntanyoses, el seu curs és intermitent, es troben en zones de pendent, té una gran capacitat d’erosió, però normalment apareixen en èpoques plujoses. Al llarg dels anys, els torrents amb la seva energia d’erosió formen uns barrancs, també anomenats torrents. Els torrents es poden dividir en tres parts: la conca de recepció, el canal de desguàs o d’escolament i el con d’ejecció.

Aquest tipus de classificació es basa en les corbes del riu o meandres i en la complexitat i diversitat del riu, com per exemple el número de braços en que es divideix la corrent.

Rectilini.

Una de les característiques d’aquets rius són uns meandres poc marcats i molt joves, només amb un canal. Aquets rius tenen una gran energia erosiva, són molt irregulars i tendeixen a evolucionar a altres tipus de rius. Un exemple de riu rectilini és el riu Roine. Durant el seu curs rectilini es quan porta més quantitat de cabal però el seu transport de sediments és menor que en els altres trams.

De règim trenat o anastomosat.

La seva característica més important i visible es que presenta un multicanal, amb una gran capacitat de sedimentació i de transport, uns corrents amb menys energia que els rius rectilinisperò, amb una gran capacitat de divisió. Aquests tipus de rius tenen el canal del riu dividit a causa dels sediments del fons del cabal sobretot en estacions seques. Un exemple de riu trenat és: Waimakariri.